Els incendis forestals s’apaguen sobretot als despatxos

La ràpida extensió de l’últim incendi forestal que ha cremat aquesta setmana 500 hectàrees al Baix Empordà ha tornat a ser atribuïda al vent de tramuntana i la manca persistent de pluja de tardor, quan en realitat el detonant i l’agent propagador han estat uns altres molt diferents: l’absència d’una política de prevenció adequada per part dels responsables de l’administració. Fa temps que sabem que els incendis de bosc s’apaguen sobretot als despatxos, amb una política forestal que mantingui els terrenys rurals en mínimes condicions de neteja i impedeixi que es converteixin en
una esca explosiva a la mínima flama accidental o provocada. L’alcalde de Colomers, un dels termes afectats aquests dies, ha recordat en les seves declaracions l’evidència que la brutícia dels boscos i dels marges dels rius han afavorit la propagació de l’últim foc. Donar un cop més la principal culpa al vent o a la sequera ja no és admissible. Una política forestal posada al dia i una vigilància eficaç no poden evitar els accidents o la follia dels piròmans, però poden limitar de molt la rapidesa de la propagació i per tant l’extensió de superfície cremada. També se’n pot dir prevenció, tot i que valdria més anomenar-ho simplement responsabilitat per part de les autoritats que la tenen encomanada entre les seves funcions.