L’illa de Lampedusa mereix el Nobel de la Pau i alguna solució

Milers d’usuaris de TripAdvisor, un dels principals llocs web mundials de viatges, opinen en una enquesta realitzada enguany que el paradís terrenal es troba a la diminuta illa siciliana de Lampedusa i que la seva recòndita i deserta platja del Coniglio, d’aigües turquesa i sorra blanca, és la més bella del món. Milers d’immigrants irregulars que hi arriben --mig morts en el millor dels casos-- des d’Àfrica a bord de pasteres infames comproven exactament el contrari, detinguts en recintes improvisats a aquesta illa de 20 quilòmetres quadrats (quatre vegades més petita que Formentera) i 5.000 habitants. Pertany a Itàlia però és més a prop de la costa africana que de ningú. Lampedusa s’ha convertit en un símbol per la capacitat de reunir
els dos pols de la desigualtat social rampant en un territori tan reduït, per a alguns idíl.lic i per a d’altres infernal. Des del 1999 hi han desembarcat unes 200.000 immigrants irregulars, que només l’any passat van ser 13.200 i aquests últimes setmanes de l’estació de l’any més navegable un mitjana de 300 per dia. Es calcula que n’han mort en l’intent entre 20.000 i 30.000, extensiu a les costes d’Andalusia, de Malta o en menor mesura de Croàcia, Xipre o les fronteres terrestres de Grècia. El Papa Francesc es va desplaçar a Lampedusa el 8 de juliol durant unes hores i va parlar de la “globalització de la indiferència”. El reporter Fabrizio Gatti ha llançat des del setmanari L'Espresso una crida perquè concedeixin el premi Nobel de la Pau als habitants de Lampedusa, en la persona de la seva alcaldessa, per l’ajuda que han ofert els últims anys als immigrants de les pasteres, vius o morts. Seria un reconeixement merescut, al costat del de TripAdvisor, per atiar el contrast entre la infàmia i el paradís a la mateixa platja.