Les orquídies de Rio de Janeiro, una recomanació excèntrica

La meva filla gran marxa uns dies per feina a Rio de Janeiro amb la companyia de teatre de Roger Bernat, que gira per tot el món més que a casa. Em demana que li recomani coses de la ciutat carioca. Les meves recomanacions són poc homologables, però li dic que miri si encara és oberta la llibreria Toca do Vinicius al barri d’Ipanema. Li afegeixo que m’agradaria tornar a Rio sobretot per recórrer novament amb el tou dels dits la sedositat de les vagines florals a l'orquidari del Jardí Botànic carioca i que el tacte em retornés la sensació d'un record viscut. Li dic que Rio és una contradicció bullent semi-urbanitzada, que tot

hi és més contradictori que enlloc i per això els miradors mítics com el Corcovado o el Pão d'Açúcar molts dies no deixen mirar res amb claredat. Són els dies que val la pena abandonar el rengle compacte de visitants i desviar-se sense fer soroll cap a una llibreria única o cap a la pau vegetal del Jardí Botànic, on el bosc amazònic conviu amb la miniatura japonesa. Havia estat un dels més importants del món i continua sent un dels més bonics, malgrat que la insolent vitalitat amb que hi creixen totes les espècies es vegi diluïda per la precarietat del pressupost de manteniment.

Els caps de setmana hi acudeixen moltes famílies i s'hi organitzen concerts de música amb la mateixa espontaneïtat com hi creixen les plantes. Era un punt estratègic mundial al moment de ser creat l’any 1808 per aclimatar les espècies procedents de les Índies Orientals, en el seu camí cap a les metròpolis europees. Una de les seves joies és l'orquidari, construït en estructura de ferro i vidre, còpia dels grans hivernacles anglesos. La col.lecció acull 3.000 exemplars de 600 espècies d’orquídies, la majoria autòctones brasileres i d'altres exòtiques o híbrides. Els turistes no s’hi aglomeren. 

El terme grec orkhis significa testicles i va ser adoptat pel filòsof Teofrast per comparar les arrels tuberoses d'una flor de bulb com l'orquídia amb la forma dels testicles. Potser per això van quedar relacionades des de l'Antiguitat amb determinades qualitats afrodisíaques o també satàniques. Velles llegendes afirmen que les bruixes usaven arrels d'orquídia per preparar pòcimes destinades a despertar passions. Els herbaris les anomenaven ja el segle VII Satíries, en referència al mite grec de Sàtir.

El conreu i creuament d’orquídies s'ha convertit en un refinat fanatisme. L’orchidelirium ha estat abraçat arreu del món per col.leccionistes enfervorits, els quals peregrinen als congressos convocats als quatre punts cardinals. Potser podem deixar-ho en orchideario, que és la paraula primitiva que subsisteix gravada al frontis d'entrada d’aquest reputat recinte carioca. 

La bellesa de l'orquídia i el seu perfum només tenen una funció natural: cridar l'atenció dels insectes per ser fecundades. La majoria de les altres flors els atreuen amb el nèctar, les orquídies amb la bellesa de formes, com a molt amb una vaga fragància. El calze de cadascuna està format per tres sèpals externs i tres pètals interns, dos cercles de carnoses fulles concèntriques que envolten la coluna central formada per la fusió dels estams (òrgan de reproducció masculí) i el pistil (òrgan femení). És una flor hermafrodita, aplega els dos sexes en una sola estructura, potser per això li atribueixen les més altes manifestacions d'intel.ligència vegetal, d'enginyeria botànica, d’elegància formal… El pètal major destaca pel contorn labriforme, en forma de llavi, destinat a despuntar en l'atracció dels insectes pol.linitzadors. 

D'aquella utilitat fundacional del Jardí Botànic carioca com espai d'aclimatació d'espècies exòtiques a mig camí entre Orient i Europa n'ha quedat un dels escassos parcs urbans de grans dimensions encara no escanyat pels cotxes i els edificis de Rio, una vàlvula d'escapament de la ciutat dels 6 milions d'habitants declarats i 8 milions més a la província. La importància del recinte és un vestigi de les funcions associades a l'antiga capital de l'imperi portuguès i, tot seguit, del Brasil independent. Ara Rio ja no presideix res, només la magnitud de les seves belleses i les seves contradiccions, entre les quals recomano a la meva filla gran el vell orquidari amb un pèl de remordiment per l’excentricitat. La versió new age es pot trobar a l’immens jardí botànic d’Inhotim, amb parc d’escultures d’avantguarda, obert pel milionari Bernardo Paz des del 2006 a 60 km de Belo Horizonte, amb una tendència quasi natural al gegantisme que el vell orquidari carioca estalvia. Eu sei que vou te amar, por toda a minha vida vida eu vou te amar…