De què parlem els homes quan (rarament) parlem d’amor

Les comptadíssimes ocasions que els homes parlem entre nosaltres sobre l’amor, comprovo al meu voltant que la majoria acaba per pensar que l’amor és una ingenuïtat, una fantasia a la qual s’abracen els febles per sentir-se emparats. Consideren que les persones normalment constituïdes saben caminar pels propis mitjans i que el fet d’estimar i ser estimat és un simple costum sociològic, no pas la grandesa ni la clau de la vida. Els sentiments en general formen part d’aquella ingenuïtat que diuen utilitzar en moments espaiats i passatgers, no com a pauta de relació, regida més aviat per convencions assentades i condescendents. En definitiva, el cinisme, el càlcul o simplement la conveniència coneixen una aplicació més àmplia que no l’amor, relegat als seus ulls a mite romàntic, element
poètic, ingredient de novel.les, pel.lícules i convencions amables de la ficció.

Asseguren que al llarg de la vida experimenten moments d’amor, naturalment. Per exemple durant els primers temps de l’enamorament, arran de la naixença d’un fill o quan arriba al món un nét. Però la durada no excedeix aquests períodes concrets d’estovament sentimental, de novetat, abans de retornar a la normalitat homologada. Reserven les il.lusions o els entusiasmes a les victòries del Barça contra el Madrid, als augments de rang professional o a les aventures ocasionals. Centrar les il.lusions en l’amor significaria una candidesa. Si molt convé entabanen la secretària o van de putes –ja sigui de forma excepcional o regular--, però no s’amoïnen per l’amor. De què els serviria? Què hi guanyarien? Què podrien dir-ne? Amb qui podrien parlar-ne? 

El període de validesa i la data de caducitat de l’amor es troben molt circumscrits en la seva consideració, corresponen a una fase de la vida limitada, més enllà de la qual apel.lar als sentiments resulta potencialment carrincló. Els adults tenen habitualment aquest tema cobert, resolt, oblidat en la vida de cada dia o mesurat amb dosis establertes per la rutina. Molts homes al meu voltant diuen –com a molt dir-- que l’amor s’acaba i ja està, que les coses s’acaben i ja està, que els articles s’acaben i ja està. D’altres hi busquem una mica més el sentit, encara que això no ens garanteixi res.