Noves aportacions a la demostració de l'estafa de la crisi

El pensament francès té sovint l’animeta a l’esquerra. La République és filla orgullosa i argumentada de la guillotina i ostenta al seu lema oficial els conceptes (si més no els conceptes) de llibertat, igualtat i fraternitat. Dic això perquè dos nous llibres de solvència científica acaben d’aportar una radiografia, una ressonància magnètica detallada de la desigualtat social en augment, de l'estafa de la crisi. Michel Pinçon i la seva dona Monique Pinçon-Charlot s’han convertit al país veí en sociòlegs de moda i “stars de la rentrée” amb el nou llibre La violència dels rics, després del seu últim èxit Els ghettos del Gotha. Passen revista al triomf dels paradisos fiscals, la divinització dels empresaris i la devaluació del treball, les retribucions obscenes de l’oligarquia, l’opacitat dels muntatges jurídics i les estratègies per fer creure que no és
possible cap altre sistema.

Simultàniament, l’economista francès Thomas Piketty publica el llibre d’història de 976 pàgines El capital al segle XXI, al qual demostra que la taxa de rendiment del capital ha estat quasi sempre per damunt de la taxa de creixement, la qual cosa provoca que el patrimoni heretat predomini sobre el patrimoni acumulat en una vida de treball. “La concentració del capital arriba a nivells tan elevats que resulten potencialment incompatibles amb la justícia social que és la base de les societats democràtiques modernes”, diu l’autor. Posa l’exemple del fundador del tint per a cabell L’Oreal, el qual va crear l’empresa d’èxit l’any 1909. La seva filla forma part de les primeres fortunes de França i no ha treballat mai, amb un patrimoni que va passar de 2.000 a 25.000 milions de dòlars entre 1990 i 2010. “Més enllà d’un determinat llindar la fortuna es reprodueix tota sola, a un ritme molt més ràpid que el creixement econòmic”, conclou l’economista. El mecanisme de redistribució que són els impostos es veu neutralitzat per l’absència d’una regulació fiscal internacionalment coordinada. 

I adverteix: “L’estructura de les desigualtats al segle XXI podria prendre una forma encara més violenta que els segles anteriors, amb dos mons confrontats: el retorn de desigualtats patrimonials molt fortes i, per un altre cantó, desigualtats salarials exacerbades. Al segle XX les guerres van fer taula rasa del passat, la qual cosa va procurar la il.lusió temporal d’una disminució estructural de les desigualtats. Si el segle XXI vol inventar una superació més pacífica i duradora, cal repensar urgentment el capitalisme de manera serena i radical, construir un poder públic adaptat al capitalisme globalitzat del nostre temps”. 

Michel Pinçon i Monique Pinçon-Charlot són investigadors en sociologia jubilats del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) i Thomas Piketty és director d’estudis a l’Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS) de París, tots plegats amb diversos llibres sobre les seves especialitats. No avancen només opinions, sinó comprovacions.