Les xifres lapidàries del gran negoci del futbol i una idea de Josep Pla

El descomunal deute dels clubs de futbol en impostos a Hisenda i a la Seguretat Social que els altres ciutadans hem de pagar puntualment el financien els bancs que neguen crèdits als petits empresaris i als clients que consideren sense aval suficient. El Barça reconeix als seus comptes un deute de 331 milions d’euros, però els bancs li deixen fitxar un nou jugador, el brasiler Neymar, per 57 milions que abonarà en tres anys. El Real Madrid acumula un deute de 600 milions d’euros i paga al comptat 101 milions pel jugador gal.lès Gareth Bale, el qual no era pretès per cap altre club europeu, per intentar eclipsar el fitxatge de Neymar. El club blanc ha gastat més de 1.000 milions d’euros en fitxatges de jugadors i entrenadors des que va arribar a la
presidència l’any 2000 l’empresari constructor Florentino Pérez, i només ha guanyat una Champions i tres lligues. 
Dels 57 milions del Barça per Neymar, 26 milions són comissions per a familiars i empresaris que gestionen els seus contractes, i la resta per al club brasiler de procedència. L’actual president del Barça, l’home de negocis Sandro Rossell, va ser directiu de la multinacional Nike al Brasil. La nova estrella blaugrana arriba del país al qual s’ha disputat aquest estiu la mundial Copa de Confederacions i on centenars de milers de ciutadans s'han manifestat al carrer amb pancartes de “No necessitem Copa del Món, necessitem educació”.

Als seus 21 anys, Neymar va ingressar la temporada passada 22,5 milions d’euros (el 69 % per drets de publicitat) i ja és el cinquè futbolista més ric del món després de David Beckam (35,9 milions d’euros ingressats l’any passat), Leo Messi (31,4 milions) i Cristiano Ronaldo (33,5 milions), segons la llista que publica cada any la revista Forbes. El primer futbolista més ben pagat arriba tot just en vuitena posició d’una llista que encapçalen el golfista Tiger Woods (59,5 milions), el tenista Roger Federer (54,4 milions) i els jugadors de bàsket de la NBA Kobe Bryant (45,5 milions) i Lebron James (també 45,5 milions). 

El Barça ha declarat 32 milions d’euros de beneficis durant l’exercici fiscal 2012-2013 (l’anterior van ser 49 milions), però només n’ha dedicat 3 a reduir el seu deute reconegut de 331 milions. Els beneficis deriven del patrocini de l’emirat del Catar, no pas dels comptes d’explotació. Les entrades per veure aquests jugadors estelars són cada vegada més cares i el camp no s’omple. Els seguidors que ho vulguin veure per televisió s’han d’abonar a canals privats de pagament. 

Els drets de televisió signifiquen 160 milions d'euros cada any per al Barça i la mateixa xifra per al Madrid. La majoria dels altres clubs de primera divisió es limiten a 18 milions. La diferència acumulada durant les últimes deu temporades és de 1.000 milions per als dos més grans i 100 per a la resta, mentre que la diferència és molt menor a les lligues dels altres països europeus. A Espanya els drets de televisió es negocien individualment entre cada club i les empreses privades de televisió de pagament, dintre de les quals despunta la barcelonina Medriapro, sense intervenció reguladora de la Lliga Professional ni de cap organisme públic. 

A la Lliga BBVA espanyola de Primera Divisió de futbol, onze clubs (més de la meitat) es troben en concurs de creditors pels deutes acumulats, que pugen en conjunt a 3.600 milions d'euros. La bretxa entre rics i pobres al gran negoci del futbol s’accentua, igual com les desigualtats a la societat en general. El moderat diari barceloní La Vanguardia hi dedicava un comentari editorial aquest 3 de setembre, que concloïa amb la frase: “El futbol de vegades sembla l’exemple d’un món que evoluciona cap a la disparitat”.
Josep Pla escrivia l'estiu del 1954 al setmanari Destino, després d'haver assistit a Suïssa als partits del Mundial de Futbol: "Crec que seria un gran bé per a l'ennobliment de totes les formes de l'esport en el nostre país que al periodisme esportiu s'hi dediquessin els periodistes més intel.ligents, més independents i més formats. Ells tenen en bona part la culpa d'aquest sinistre carnestoltes col.lectiu d'ínfima categoria que tantes energies i tantes possibilitats distreu per a empreses infinitament més decisives i importants. Seria d'una gran urgència que es comencés a dir la veritat, petés qui petés: vull dir que convindria esclarir una mica els cranis de milers i milers de ciutadans intoxicats pel vilatanisme més recalcitrant, per l'apassionament més xato, per la ignorància més petulant".
L'article va ser recollit al volum 36 de la seva Obra Completa, Per passar l'estona, sota el títol "Rematada del futbol".