Ahir vaig assistir amb la meva cadira plegable i el meu havà a la cantada de la platgeta calellenca de Sant Roc i em ratifico íntegrament amb el vaig escriure’n l’any passat, que és això que segueix:
Al meu entendre la veritable cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no és la famosa de cada primer dissabte de juliol. Aquella és la de TV 3 i de la Caixa. Per al meu gust l’autèntica és la de Sant Roc al voltant de la festa patronal del 16 d’agost, una cantada gratuïta que organitza l’associació de veïns a la platgeta d’aquest barri calellenc i que conserva les essències del que havia estat la cantada grossa. L’escenari és un roca de la caleta i els cantaires hi actuen desinteressadament. Això no treu que sigui un
escenari tan històric i tan valuós com la “catedral” de la veïna platja del Port Bo, potser més i tot. Aquest d’aquí presenta una placa afixada a la paret que diu: “Damunt d’aquesta roca recordem en Càstor, la seva guitarra i les nostres cantades. Barri de Sant Roc”. Durant llargs anys Càstor Pérez va acompanyar-hi els cantaires voluntaris i el 1999 hi va fer debutar en públic la seva filla Sílvia Pérez Cruz amb la interpretació inoblidable de la cançó “Alfonsina y el mar”, que en aquella ocasió va dedicar a la seva germana Glòria Pérez Cruz, tal com va quedar enregistrat al disc “Passeig per la memòria” del grup Duet, que el pare integrava aleshores al costat d’Alfons Carreras.
Al meu entendre la veritable cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no és la famosa de cada primer dissabte de juliol. Aquella és la de TV 3 i de la Caixa. Per al meu gust l’autèntica és la de Sant Roc al voltant de la festa patronal del 16 d’agost, una cantada gratuïta que organitza l’associació de veïns a la platgeta d’aquest barri calellenc i que conserva les essències del que havia estat la cantada grossa. L’escenari és un roca de la caleta i els cantaires hi actuen desinteressadament. Això no treu que sigui un
escenari tan històric i tan valuós com la “catedral” de la veïna platja del Port Bo, potser més i tot. Aquest d’aquí presenta una placa afixada a la paret que diu: “Damunt d’aquesta roca recordem en Càstor, la seva guitarra i les nostres cantades. Barri de Sant Roc”. Durant llargs anys Càstor Pérez va acompanyar-hi els cantaires voluntaris i el 1999 hi va fer debutar en públic la seva filla Sílvia Pérez Cruz amb la interpretació inoblidable de la cançó “Alfonsina y el mar”, que en aquella ocasió va dedicar a la seva germana Glòria Pérez Cruz, tal com va quedar enregistrat al disc “Passeig per la memòria” del grup Duet, que el pare integrava aleshores al costat d’Alfons Carreras.
A la petita gran cantada del barri calellenc de Sant Roc hi han passat moltes coses, tantes com a l’altra. Continua sent una cantada amb caràcter propi, amb ànima singular, amb prestigi guanyat a pulmó lliure, amb el blasó heràldic de la senzillesa, amb la noblesa de l’autenticitat, amb l’heroisme de la perseverança a les verdes i a les madures, i, sobretot, amb “Barquito de nácar”, la vella havanera que només s’escolta aquest dia en boca de Jordi Pena, el veterà promotor de la cantada i de l’associació de veïns. A l’edició del 2013 hi han actuat els grups Empordanet i Arjau, i hi ha tornat a cantar Sílvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra per Lluís Bofill o bé acompanyant-se ella mateixa en el seu estremidor “bis” de “Alfonsina el mar”. Llarga vida a l'esperit singular de la cantada calellenca, l’autèntica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada