La punteta del campanar de Cotlliure es veu pansida

El cèlebre campanar amfibi i fàl.lic de l’església parroquial de Cotlliure es troba plantat literalment al mar, arran de la platja, pel seu origen de torre-far de vigilància marinera, aixecada el segle XIII com a part de la muralla del port reial rossellonès. Més tard la torre de 30 metres d’alt va ser unida a l'església adjacent i cofada el 1810 amb la cúpula rosada que li dóna l'aspecte característic, tan pintat pels artistes que freqüenten la localitat, retratat pels visitants i interpretat pels comentaris de tota mena. És un dels pocs campanars del món que permet voltar-lo nedant als
seus peus, amb enorme satisfacció per part meva des de fa molts anys. Aquest estiu, però, he observat que la cúpula en forma de prepuci necessita una urgent revitalització, si més no una repintada.

Un reportatge del col.lega Christian Bachelier m’ho confirma a l’últim número de la revista rossellonesa Terres Catalanes. El periodista ha pogut recórrer l’interior del campanar i testifica de visu la corrosió del pas del temps i del salobre no només a la punteta culminant. “Un aspecte sexy, però amb roba interior menys emocionant”, escriu d’entrada. Dóna la paraula al tinent d’alcalde d’Urbanisme del municipi, François Banyuls, que resumeix: “L’interior del campanar és com Beirut”.
El president de la Confraria de la Sanch de Cotlliure (la processó tradicional de Setmana Santa), Roger Riera, afegeix: “És un campanar martiritzat. Pateix l’agressió permanent del mar i els temporals, el vent, el salobre... És clar que caldria escometre una nova campanya de salvaguarda, però el pressupost seria colossal i no ho podem demanar als contribuents del municipi. Només podrem avançar al ritme de les subvencions. Caldrà tenir paciència en aquests temps de penúria pressupostària, excepte si acariciem el somni d’un mecenes o d’una fructuosa subscripció pública”. 

Tinc la certesa que una taxa turística d’un euro simbòlic per nit hotelera a la localitat seria suficient per restaurar el famós campanar i fins i tot construir-ne un altre, Déu no ho vulgui. El campanar de Cotlliure és molt més que una torre parroquial, és l’afortunat senyal erecte de la bellesa i la vitalitat històrica i actual de l’indret. I m’agradaria poder continuar voltant-lo nedant pacíficament sense que me’n caigui un tros al cap i contemplar la seva cúpula rosada amb tot l’esclat que la caracteritza de carn trèmula i vigorosa. M’apunto amb empenta a la fructuosa subscripció pública.