La diminuta illa de Lampedusa s’obstina a sortir als diaris

Milers d’usuaris de TripAdvisor, un dels principals llocs web mundials de viatges, opinen en una enquesta realitzada enguany que el paradís terrenal es troba a la diminuta illa siciliana de Lampedusa i que la seva recòndita i deserta platja del Coniglio, d’aigües turquesa i sorra blanca, és la millor del món. Milers d’immigrants ilegals que hi arriben mig morts des de Tunísia i Líbia a bord de pasteres infames pensen exactament el contrari, detinguts en recintes improvisats a aquesta illa quatre vegades més petita que Formentera. Pertany a Itàlia però és més a prop de la costa africana que de ningú. Lampedusa s’obstina
a sortir als diaris per la capacitat de reunir els dos pols de la desigualtat social creixent en un territori tan reduït. També per això serà visitada oficialment dilluns vinent 8 de juliol pel papa Francesc, procliu a alguns gestos simbòlics. Llançarà al mar una corona de flors en memòria dels milers de morts de les pasteres i tot seguit cedirà de nou el pas als turistes i a les pasteres, degudament separats.

Per a quaselvol persona instruïda, el nom del lloc evoca igualment la gran novel.la El guepard, del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, la família del qual era originària d’aquesta illa. No va veure la seva obra publicada, rebutjada per les principals editorials italianes, a les què regnava aleshores un altre estil de realisme social. Va aparèixer de manera pòstuma el 1958, un any després de la seva mort, amb èxit fulminant i traduccions immediates a nombroses llengües. La adaptació cinematogràfica de Luchino Visconti arribaria el 1963. 

Per entendre Sicília i Itàlia s’ha d’haver llegit El guepard. Per entendre aquesta novel.la s’ha d’haver llegit el treball del crític literari i novel.lista Miquel Pairolí titulat El príncep i el felí. Una lectura d’El guepard (Pagès Editors, 1996). Amb un llenguatge transparent com el sol sicilià, projecta una llum decisiva sobre el rerefons social que fa tornar tan obstinadament l’illa de Lampedusa a les pàgines d’actualitat, fins avui mateix, per motius polaritzats que han canviat poc.