El “Zibaldone” de Leopardi en dosis assequibles i apassionades

L’ampli recull de reflexions titulat Zibaldone di pensieri va ser escrit per Giacomo Leopardi de manera discontínua entre el 1817 (als dinou anys) i el 1832. El manuscrit inèdit de 4.526 pàgines el va deixar en herència a dues dones de servei, que el van retenir més de cinquanta anys. Només va ser publicat el 1898 a Florència, en la primera de les incomptables edicions impreses des d'ençà. Cada vegada que torno a llegir-ne alguna pàgina faig servir la selecció de butxaca en quatre volums publicada el 1977 per l'editorial italiana Einaudi. El romàntic poeta de Recanati --"natio borgo selvaggio", a la regió central de les Marques-- constitueix a Itàlia un fenomen de popularitat, conjuntament amb Dant. Té arreu d'Europa seguidors
apassionats, però el Zibaldone continua sent més citat i reeditat que no llegit. Ara l’editorial Siruela acaba de publicar-ne en castellà una selecció temàtica al voltant de les diferents passions descrites per Leopardi. Facilita als lectors d’avui l’entrada a un llibre de grans i fondes dimensions. La traducció i l’epíleg són del poeta Antonio Colinas, l’edició i el pròleg de Fabiana Cacciapuoti. Es titula Les passions. Ras, curt i encertat.