El 15 de juny del 1990 estrenava la meva condició d’articulista setmanal d’opinió al diari Avui amb un article titulat “No es pot ser savi i de Figueres”. El diari va col.locar-lo a tota pàgina i aquest encapçalament de la secció d’opinió va causar un cert efecte. Encara sort que el subtítol aclaria immediatament: “Alexandre Deulofeu va ser un savi figuerenc que no ha estat comprès encara. És autor d’una voluminosa interpretació de la història a través de la matemàtica, i l’articulista ens en parla i el reivindica”. En efecte, el reivindicava i l’he tornat a reivindicar. Vaig tenir la sort de tractar personalment Deulofeu i la gran distància d’edat i de coneixements que ens separava no va ser obstacle perquè m’oferís generosa atenció i hospitalitat al seu mas d’Ordis, al qual ell es desplaçava quasi cada dia des del domicili de Figueres amb la intenció de passejar, pensar i feinejar una estona per desentumir la ment i les cames. Al quarto de mals endreços del mas s’hi acumulaven els volums autoeditats i no venuts de la seva Matemàtica de la història, rebuda com una extravagància al moment d’aparèixer. A l’article del 1990 jo començava afirmant: “Deuen sobrar dits
d’una mà per comptar les persones que en aquest país han estudiat i valorat la teoria dels cicles de la civilització publicada en diversos volums per l’historiador autodidacte figuerenc Alexandre Deulofeu, amb el nom de Matemàtica de la història. Els qui l’han llegida i n’han pouat alguns dels seus coneixements s’han estat escrupolosament de citar la font, perquè Deulofeu continua condemnat a l’ostracisme de la cultura oficial per autodidacte, per franctirador, per savi de poble”.
La condemna s’ha anat alleugerint relativament, sobretot des de que alguns han recordat que Deulofeu estipulava, dintre de moltes altres previsions dels seus cicles històrics, que Espanya es desintegrarà com a Estat unitari l’any 2029, vaticini que els seguidors més impacients avancen al 2017. Precisament avui en parla Narcís-Jordi Aragó a la seva columna de cada dilluns al diari El Punt/Avui, una columna setmanal que per a mi és una altra càtedra com la de Deulofeu. El temps avala les prediccions de la Matemàtica de la història i els últims anys han aparegut diverses publicacions sobre l’autor, a més del novè volum de la seva magna obra. Un dels instituts d’ensenyament mitjà de Figueres porta actualment el seu nom. Exaltar-lo ara com a predictor de la independència de Catalunya és reduccionista, però potser per això precisament serà conegut més enllà del casticisme empordanès.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada