Després d’haver contemplat Maria Rosaria Omaggio in puribus naturalibus al cinema i a múltiples revistes de destape de la seva època de joveneta turgent i desacomplexada, vaig tractar en persona anys enrere l’actriu protagonista de “La lozana andaluza” a casa d’ella, a Roma, en algunes vetllades amb amics. Aquesta papers de Venus sempre han estat dels més difícils, al cinema i a la vida real, pel despullament no només vestimentari que exigeixen, sense més artificis que els del talent natural. Maria Rosaria Omaggio se’n sortia amb discreta elegància, al cinema i a la
vida real. Eren unes vetllades distretes, sopars de llargues i animades sobretaules. A l’amfitriona li agradava voltar-se d’amistats joves, en la seva lluita contra el fatídic pas del temps damunt la pell. Alguns dies apareixia una guitarra i tots plegats cantàvem a cor el tema popularitzat per Mina: “Invece no, invece no, la vita è quella che tu dai a me. In guerra tutti giorni sono viva, sono come piace a te. Ti odio, poi ti amo, poi ti amo, poi ti odio, poi ti amo... Non lasciarmi mai più , sei grande, grande, grande come te, sei grande solamente tuuu!!!”. Maria Rosaria Omaggio presidia la trobada de la colla a casa seva amb una caiguda d’ulls, un somriure indesxifrable i una hospitalitat complaguda.
vida real. Eren unes vetllades distretes, sopars de llargues i animades sobretaules. A l’amfitriona li agradava voltar-se d’amistats joves, en la seva lluita contra el fatídic pas del temps damunt la pell. Alguns dies apareixia una guitarra i tots plegats cantàvem a cor el tema popularitzat per Mina: “Invece no, invece no, la vita è quella che tu dai a me. In guerra tutti giorni sono viva, sono come piace a te. Ti odio, poi ti amo, poi ti amo, poi ti odio, poi ti amo... Non lasciarmi mai più , sei grande, grande, grande come te, sei grande solamente tuuu!!!”. Maria Rosaria Omaggio presidia la trobada de la colla a casa seva amb una caiguda d’ulls, un somriure indesxifrable i una hospitalitat complaguda.
Ara s’acaba de reeditar el llibre La lozana andaluza amb totes les garanties de la Reial Acadèmia Espanyola i Galàxia Gutemberg, acompanyada pel degut aparat crític, estudis preliminars i notes aclaridores. El clàssic del gènere picaresc escrit pel clergue i escriptor andalús Francisco Delicado sobre les arts amatòries més atrevides, ambientat a Roma, va ser imprès a la llicenciosa Venècia l’any 1528 com a novel.la anònima i es convertiria en una obra literària de referència, fins avui. Per a mi, és clar, La lozana andaluza continua tenint la cara de somriure indesxifrable, la pell alabastrina, la caiguda d’ulls de Maria Rosaria Omaggio i la música d’aquelles vetllades romanes a casa seva, anys enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada