Populista ho seràs tu!

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Resulta miserable qualificar despectivament de populistes els moviments socials embrionaris i per força balbuciejants que emergeixen per suplir la flagrant absència d’alternatives a la greu situació de crisi per part dels polítics professionals. Resulta miserable, però el qualificatiu despectiu prolifera últimament. Deu ser un senyal que aquests moviments heterogenis, abocats a la recerca d’un camí polític diferent, comencen a complir la seva funció. Per llançar-los al damunt el vel de la
sospita, és massa fàcil atribuir-los des de les tribunes consolidades un caràcter i un mètode d’actuació pendents de perfilar. En realitat aquesta és la seva virtut, l’elaboració a les palpentes d’una manera diferent d’intervenir en la política, en l’interès comú i la participació democràtica a la sortida de la crisi, un cop comprovada la defallença del conjunt de l’arc parlamentari que hem votat. El principal brot verd de la crisi, per no dir l’únic, són aquestes mobilitzacions ciutadanes.

A un país marcat dramàticament per l’atur més elevat d’Europa occidental, pels casos de corrupció, les retallades dels serveis públics, les negres previsions econòmiques, les jubilacions multimilionàries per als banquers i el ràpid augment de la desigualtat social, el principal drama seria la indiferència, la resignació, la decepció paralitzada, la ignorància política. Un cop aconseguit que no ens refreguin per la cara tant sovint com abans la fal.làcia d’atribuir la crisi al fet que tots plegats “hem estirat més el braç que la màniga”, ara cal insurgir-se contra la vidriosa etiqueta de populistes amb la qual voldrien enterbolir la vitalitat d’aquests moviments. Aquesta mateixa setmana el nou primer ministre d’Itàlia, Enrico Letta, reconeixia en el seu discurs de presa de possessió: “Cal recuperar decència, sobrietat i sentit de l’honor”. Cal recuperar més coses, però aquestes no vindrien gens malament per començar.