El resultat d’un fusell Mauser autèntic a les meves mans

Durant la visita al Servei Històric del Cos de Mossos d’Esquadra i el seu petit museu els responsables han volgut tenir la gentilesa de fer-me empunyar un fusell Mauser autèntic, exposat com a antiga arma dels seus agents. He correspòs a la gentilesa sense cap ganes i he sostingut educadament el Mauser durant uns instants entre les meves mans. M’he limitat a sospesar-lo. No l’he encaixat a l’espatlla, no he posat el dit al gallet, no he provat el forrellat ni he simulat apuntar amb el punt de mira. Només l’he sospesat. He vist als ulls dels meus amables amfitrions que esperaven algun comentari admirat per part meva i no se me n’ha acudit absolutament cap. Els he dit que

trobava que pesava molt. Han endevinat immediatament que no he fet el servei militar i m’han aclarit que es tracta d’una arma lleugera, fiable, segura, el millor fusell de forrellat de la història per seu disseny i precisió, prestigiosísssim i utilitzadíssim arreu del món des de la seva invenció per l’alemany Paul Mauser el 1898. Una autèntica joia. Va ser l’arma majoritària de la infanteria a la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial i va mantenir llarg temps la seva vigència a la postguerra. N’he deduït en silenci que l’històric model deu haver matat centenars de milers de persones innocents de manera fiable i segura.

A la sortida de la visita, durant la qual he pogut veure altres documents i objectes de gran interès, la impressió dominant continuava sent la incomoditat del pes d’aquell Mauser entre les meves mans. La desagradable sensació ha persistit durant hores, fins a imposar-me la necessitat de buscar una explicació al meu desassossec. Em sembla que l’he trobada. Era la primera vegada a la meva vida que empunyava un arma autèntica, en perfecte i comprovat estat.