El nou director del Louvre, el museu més gran i més visitat del món, es diu Jean-Luc Martínez i és un historiador de l’art nascut a París, fill d’espanyols. Al moment de ser nomenat aquesta setmana es va despenjar amb la següent declaració: “Vinc d’un ambient modest. La meva mare era portera i el meu pare carter. Ho dec tot a l’escola de la República”. És exactament la mateixa frase que em va dir fa poques setmanes la directora dels Museu d’Art Modern de Ceret i del Museu de Cotlliure, Josefina Matamoros, quan la vaig entrevistar arran de la
seva jubilació del primer càrrec. La dona que a partir del 1986 faria el miracle de convertir un petit equipament cultural d’art modern, a un municipi de 7.000 habitants com Ceret, en un cas de projecció internacional del patrimoni local i en l’establiment públic més visitat de tot el Rosselló, es va criar al mas Anglada del terme municipal de l’Albera i encara avui es defineix com a “pastora, bosquetana i filla de la République”.
Nascuda a Godall (Montsià) el 1947 i emigrada als set anys al Rosselló amb la família, el fet de viure en plena Albera no li va impedir estudiar, sempre amb beques de l’administració francesa, l’escola primària a la Clusa del Pertús, el batxillerat a Ceret, la llicenciatura d’Hispàniques a la Sorbona, la de Filosofia a la Facultat parisenca de Vincennes i el doctorat a la Universitat de Pau, amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla. Del 1978 al 1986 va dirigir l’innovador Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana (CDACC), obert per l’ajuntament de Perpinyà, abans de fer el salt a la direcció del museu de Ceret, que ella va transformar en un nou edifici, inaugurat pel president Mitterrand el desembre del 1993.
El nom de Josefina Matamoros va sonar a continuació per a la direcció del Museu Picasso barceloní, així com per dirigir el MACBA i el MNAC. Precisament als salons del MNAC li va ser imposada el 1999 la Creu de Sant Jordi, però el reconeixement es va quedar en honorífic. Actualment Matamoros conserva els càrrecs del vice-presidenta del Consell Econòmic i Social del Llenguadoc-Rosselló i directora del Museu d’Art Modern de Cotlliure, que compagina amb l’organització d’exposicions a diversos centres d’art com a comissària independent. Tot i residir a Cotlliure, la família conserva el mas Anglada de l’Albera i hi manté el ramat de cabres i xais que va ser el seu modus vivendi des del moment d’instal.lar’s-hi en arrendament, com a masovers, el 1954.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada