El món no és només dels emprenedors

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Un dels falsos mites més fomentats de la societat moderna, fins a convertir-lo en un simple estereotip, és la glorificació de l’esperit emprenedor com a model de conducta social, més concretament l’esperit emprenedor reduït a la versió de crear noves empreses a partir d’una bona idea de mercat i una mica de sort. No és només el somni daurat de les escoles privades de negocis i els màsters en direcció d’empreses, que floreixen com a planter de la suposada elit econòmica. També les
institucions públiques s’hi aboquen amb delit, per exemple l’Ajuntament de Barcelona des de fa llargs anys amb l’agència Barcelona Activa o el Fòrum Impulsa de la Fundació Príncep de Girona, que acaba d’anunciar la seva segona edició per al 26 i 27 de juny a Girona amb 1.400 inscrits i conferenciants de luxe.

Això que anomenen esperit emprenedor no es pot reduir a la versió empresarial, per més lloable que aquesta pugui ser en alguns casos. Tots no podem o no volem ser empresaris. S’ha de dignificar en la mateixa mesura –o encara més— l’actitud positiva i l’esperit emprenedor dels integrants de la majoria de la societat que no seran mai empresaris més que de casa seva, directius ni càrrecs de responsabilitat més enllà d’ells mateixos, però que configuren la força laboral, el nervi i la qualitat d’un país. 

El probe empleat i el funcionari eficient, per exemple, són tan necessaris com els brillants i ben pagats emprenedors i directius. Les qualitats de dinamisme, intel.ligència i creativitat no son patrimoni exclusiu dels dirigents. La majoria dels emprenedors no creen empreses, són els treballadors que les tiren endavant amb molt menys reconeixement social i gratificació econòmica. Aquests emprenedors quotidians, anònims i baquetejats de la més àmplia base social són els que configuren una autèntica start-up nation, com es diu ara tot privilegiant en excés una caricatura del concepte d’emprenedoria. Potser n’hi ha més a baix que a dalt, a fora que a dintre. Tots són necessaris, però només els de dalt i els de dintre se’n porten els llaurers i els incentius.