Sexe és vida, sens dubte, per tant parlem-ne

Apareix amb freqüència un petit anunci requadrat a les pàgines d’informació general dels principals diaris que proclama: “Sexe és vida”. Fa publicitat perquè la gent no es resigni a l’abúl.lia i s’ho faci mirar. La frase crida l’atenció pel mèrit de la síntesi indiscutible, tot i que una segona lectura insinua la trampa. L’afirmació és ben trobada i no ofereix cap dubte, però el postul.lat el.ludeix el fet que el decandiment sexual no és només una qüestió hormonal. També el.ludeix que el sexe compulsiu és vida compulsiva o que el sexe de pagament no és vida, cosa que no

són simples matisos, meres subordinades accessòries de segon nivell. El valor de la frase de l’anunci disminueix a mesura que li dono voltes, sense deixar de tenir tota la raó del món. Els missatges publicitaris tenen la força i el magnetisme dels llampecs, tan fascinants quan se’ls mira de lluny en un escenari general, en un pla molt obert. Si volguéssim mirar el llampec de prop la impressió seria ben diferent, sense deixar de ser el mateix fenomen, el mateix fet. La realitat fa de mal encapsul.lar en tres paraules ben posades. El mèrit de la síntesi requereix més passos.

L’home és un dels primats amb sexualitat més activa, un promiscu vocacional en constant disposició --almenys en llargues fases de la vida--, en zel quasi permanent, un copulador bulímic en comparació demostrada amb altres primats com els ximpanzès o els goril.les. Alhora resulta igualment cert que l’homo sapiens es caracteritza per haver aconseguit independitzar la sexualitat de l’estricta fecundació i haver-la convertida en una satisfacció més àmplia, de més sentit. Aquest principi té aplicacions concretes variadíssimes, fins i tot contraposades, dintre de les quals també hi té cabuda la ignorància, la rutina, la manipulació, el sotmetiment, la deslleialtat o la delinqüència. Cada persona és un món i les associacions entre persones coneixen una quantitat de registres inabastable. 

Tots els humans sortim de fàbrica amb un indiscutible desig sexual, una de les pulsions més nobles i autèntiques. Libidinós és un adjectiu qualificatiu, no desqualificatiu. Però ens diferenciem de la resta d’animals perquè no mantenim relacions íntimes només quan estem en zel i establim vincles de parella més duradors. A tothom li agradaria una parella segura, ferma, incansable, infal.lible, a la qual només calgués seguir còmodament fins a tocar el cel. L’inconvenient és que això encara no s’ha inventat. Cada integrant de la parella té el seu caràcter i té els seus dies. Topem fatalment amb la realitat del pacte necessari, amb el punt d’intersecció entre els desigs i la vida real. Aquí és on intervé, també, la publicitat.