El diari explicava ahir que les setze parades de flors que subsisteixen a la Rambla barcelonina fan la major part del calaix amb la venda de souvenirs turístics, com ara imants de nevera. Només dues es dediquen exclusivament a la seva funció original. En vista de l’èxit, l’Ajuntament es planteja reconvertir-les cap a la venda de souvenirs barats, però de disseny homologat, i deixar-ne alguna de mostra amb la dedicació tradicional, perquè no sigui dit que a la Rambla de les Flors ja no s’hi venen flors. Seria el funest i definitiu cop de gràcia a la degradació d’aquest passeig vertebral, desertat fa temps pels barcelonins davant l’ocupació
turística descontrolada. No és cert que amb la modernitat es venguin menys flors i que la crisi hagi acabat de rematar el civilitzat costum de comprar-ne, ja sigui per regalar o per alegrar la casa. El problema és l’estat de la Rambla de les Flors, no les flors. L’empresa Navarro ha aixecat un imperi, obert tothora cada dia de l’any, al llarg de dues cèntriques travessies del carrer València, entre Llúria i Girona, inclosa la façana del mercat de la Concepció. La varietat de l’oferta i la desfilada de compradors de flors és incessant. No es tracta de cap costum demodé, com salta a la vista en aquest tentacular establiment.
turística descontrolada. No és cert que amb la modernitat es venguin menys flors i que la crisi hagi acabat de rematar el civilitzat costum de comprar-ne, ja sigui per regalar o per alegrar la casa. El problema és l’estat de la Rambla de les Flors, no les flors. L’empresa Navarro ha aixecat un imperi, obert tothora cada dia de l’any, al llarg de dues cèntriques travessies del carrer València, entre Llúria i Girona, inclosa la façana del mercat de la Concepció. La varietat de l’oferta i la desfilada de compradors de flors és incessant. No es tracta de cap costum demodé, com salta a la vista en aquest tentacular establiment.
Alberto Cortez tirava de clixé quan deia a la seva cançó “Amante a la antigua”: “Yo soy de esos amantes a la antigua que suelen todavía mandar flores, de aquellos que en el pecho aún abrigan recuerdos de románticos amores”... L’inoblidable Mèlio Vicens la cantava com ningú més, les tardes de dissabte a Can Batlle, a Calella de Palafrugell, amb una mirada picant adreçada a la concurrència femenina, que l’aclamava. L’endemà, al mercat dominical de Palafrugell, jo hi veia cistells de la compra coronats amb un ram de flors, que s’hi venien igual que la resta de productes frescos. I se’n continuen venent, excepte a la Rambla de les Flors. Que arreglin la Rambla d’una vegada, no només les parades de flors.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada