S’ha convertit d’ús corrent en el llenguatge col.loquial el qualificatiu de “filldeputa”, però a l’Argentina i entre els meus amics argentins residents aquí escolto amb freqüència la variant augmentativa austral de “¡Hijo de mil putas!”, la qual puja d’un grau substancial i més dibuixat. La majoria de vegades l’he sentida aplicada als responsables de la dictadura militar, que des d’ahir tornen a seure al banc dels acusats a Buenos Aires. Ja van ser condemnats als tribunals el 1985, durant el mandat del president Raúl Alfonsín, per massives violacions als drets humans. Es van veure indultats el 1990 pel president Carlos Menem. Els indults van
començar a ser declarats inconstitucionals a partir del 2006, durant la presidència de Néstor Kirchner. Ara tornen a comparèixer davant de la justícia per una causa que no havia estat jutjada anteriorment, el Plan Cóndor de col.laboració entre diferents dictadures latinoamericanes per fer desaparèixer opositors.
Les dictadures militars simultànies a l’Argentina, Xile, l’Uruguai, Brasil, Bolívia, Perú i Paraguai, assessorades de prop pels Estats Units, es van distingir per la barbàrie sagnant dels seus mètodes, igual com ja havia fet poques dècades abans el continent més civilitzat del món amb dues guerres mundials consecutives que van costar més de cent milions de morts en un curt espai de trenta anys. Cap de les dictadures militars llatinoamericanes no va solucionar els problemes contra els quals s’havien alçat antidemocràticament. Avui es troben feliçment superades i jutjades. Han deixat com a rastre inesborrable la necessitat de vetllar contra la presència permanent del mal que nia en algunes animetes i la dificultat de recuperar alguns valors morals com ara l’honestedat pública i privada, aparentment tan ingenus i alhora indispensables. Aquests valors poden ser encara més lents de recuperar que l’economia i la democràcia electoral. Desfogar-se contra els “¡Hijos de mil putas!” és fàcil i comprensible, reconstruir al damunt de les seves destrosses està resultant molt laboriós.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada