Aquest article també s'ha publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural
El fet que Mariano Rajoy es desplaci dimarts vinent 8 de gener a Figueres per “inaugurar” personalment la línia ferroviària d’AVE entre Madrid, Barcelona, Girona i la capital empordanesa, sense connexió directa de moment amb la veïna frontera i la resta de la xarxa europea, representa l’enèsima incongruència de les moltes que acumula la construcció del nou traçat d’alta velocitat. L’obra pública més important de les últimes dècades encarna un cúmul de disbarats, als quals posa la cirereta la presència de Rajoy. Més que una inauguració hauria calgut un acte oficial de disculpes.
El fet que Mariano Rajoy es desplaci dimarts vinent 8 de gener a Figueres per “inaugurar” personalment la línia ferroviària d’AVE entre Madrid, Barcelona, Girona i la capital empordanesa, sense connexió directa de moment amb la veïna frontera i la resta de la xarxa europea, representa l’enèsima incongruència de les moltes que acumula la construcció del nou traçat d’alta velocitat. L’obra pública més important de les últimes dècades encarna un cúmul de disbarats, als quals posa la cirereta la presència de Rajoy. Més que una inauguració hauria calgut un acte oficial de disculpes.
Què es pensa el govern espanyol que inaugura? Resulta ridícul d’entrada un viatge institucional per estrenar la connexió en alta velocitat entre Madrid i Figueres, on caldrà baixar i canviar d’AVE per connectar amb la xarxa francesa. La connexió directa, sense canvi de tren, està prevista obrir-la el mes d’abril, amb un enorme retard sobre les previsions. Fins i tot a l’abril encara restarà pendent de construir el tram de nou traçat entre Perpinyà i Montpeller, on el comboi circularà
a velocitat convencional. També restarà pendent l’acabament de les estacions d'AVE de Barcelona, Girona i Figueres, de la mateixa manera que la construcció de la línia d’AVE entre Barcelona i València, la segona i tercera ciutats de l‘Estat, els dos pols del corredor mediterrani que representen el 30 % de tot: del PIB espanyol, de la població, de les exportacions i de la producció manufacturera.
a velocitat convencional. També restarà pendent l’acabament de les estacions d'AVE de Barcelona, Girona i Figueres, de la mateixa manera que la construcció de la línia d’AVE entre Barcelona i València, la segona i tercera ciutats de l‘Estat, els dos pols del corredor mediterrani que representen el 30 % de tot: del PIB espanyol, de la població, de les exportacions i de la producció manufacturera.
La nova línia d’AVE per a passatgers i mercaderies només té sentit en llargues distàncies, però fins el 2020 no està previst que entrin en servei aquests dos trams pendents (Barcelona-València i Perpinyà-Montpeller), indispensables per a la utilitat de la inversió. La primera originalitat espanyola ja va ser inaugurar la inicial línia d’AVE entre Madrid i Sevilla l’any 1992, en comptes d’unir les dues ciutats més poblades, Madrid i Barcelona, com van fer a França amb lògica elemental entre París i Lió. La connexió en AVE entre Madrid i Barcelona va haver d’esperar divuit anys, fins el 2010!
La següent originalitat espanyola ha estat construir la segona xarxa d’AVE més extensa del món després de la Xina i la més àmplia de tot Europa, però alhora la menys utilitzada: 5.400 km de nou traçat que només apleguen 16 milions de passatgers anuals (a França 4.800 km i 110 milions d’usuaris i Alemanya 2.000 km i 180 milions d’usuaris). L’han construïda sobre un mapa de centralisme radial pensat en benefici de Madrid i en detriment dels interessos del conjunt del territori. El mapa espanyol d’alta velocitat ferroviària materialitza el vell somni de la radialitat centralista: situar Madrid a menys de quatre hores de totes les capitals de província, al marge de la rendibilitat del plantejament en termes socials i econòmics.
L’AVE reflecteix en realitat un designi ideològic, un deliri de grandesa del nacionalisme espanyol, sense comptar amb la productivitat, fins l’extrem que el juny del 2011 van haver de suprimir, després de sis mesos d’inaugurada, la flamant línia d’AVE directe entre Toledo, Cuenca i Albacete, sense transbordament a Madrid com abans, atès que només havia aconseguit una mitjana de 9 usuaris diaris per trajecte… Ningú no va assumir responsabilitats ni va treure’n conclusions.
L’AVE reflecteix en realitat un designi ideològic, un deliri de grandesa del nacionalisme espanyol, sense comptar amb la productivitat, fins l’extrem que el juny del 2011 van haver de suprimir, després de sis mesos d’inaugurada, la flamant línia d’AVE directe entre Toledo, Cuenca i Albacete, sense transbordament a Madrid com abans, atès que només havia aconseguit una mitjana de 9 usuaris diaris per trajecte… Ningú no va assumir responsabilitats ni va treure’n conclusions.
Almenys el desembre del 2010 el govern espanyol va tenir la decència de no programar cap inauguració oficial de la pintoresca connexió en AVE entre Figueres i la xarxa francesa, fins on calia arribar des de Barcelona en tren convencional. L’estupidesa de l’acte de dijous vinent, amb Rajoy al capdavant, es repetirà quan a l’abril entri en servei la connexió fronterera sense canvi de tren, aquest cop amb la presència pomposa dels representants del govern francès que ni tan sols no han començat les obres al tram Perpinyà-Montpeller, sense les quals la virtualitat de l’AVE perd el sentit i els quartos. La vergonya ja fa temps que no compta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada