El cinquantenari de la mort de Jean Cocteau s’escaurà l’octubre vinent, però Gallimard ja ha reeditat l’últim dels set volums del seu dietari Le Passé defini. L’enfant terrible de la cultura francesa, “el fantasma sense castell”, com ell mateix es definia, no ha desaparegut ni mica de l’escenari, potser per la polivalència brillant i esmolada que desplegava: poeta, narrador, dramaturg, pintor, cineasta, militant homosexual… Jean Cocteau va tenir una inclinació barcelonina poc coneguda, relacionada amb la seva llarga amistat amb Picasso. A instàncies del pintor, va visitar Barcelona de forma reiterada a partir del juliol 1953, primerament per conèixer la germana Lola Ruiz Picasso i el seu marit
Xavier Vilató, els quals podien documentar-lo sobre els orígens artístics del geni i en posseïen una important col.lecció d'obres al seu pis del Passeig de Gràcia, on Vilató mantenia la consulta de metge psiquiatra. L'endemà d'arribar a Barcelona per primer cop, Albert Puig Palau el va portar als toros a la Monumental.
Xavier Vilató, els quals podien documentar-lo sobre els orígens artístics del geni i en posseïen una important col.lecció d'obres al seu pis del Passeig de Gràcia, on Vilató mantenia la consulta de metge psiquiatra. L'endemà d'arribar a Barcelona per primer cop, Albert Puig Palau el va portar als toros a la Monumental.
Aquell primer viatge de Cocteau va coincidir amb el dia del seu seixanta-quatrè aniversari i Puig Palau li va organitzar la festa de celebració al Reial Club Nàutic, tal com l’escriptor va relatar al llibre La corrida du Premier Mai: “El bell Alberto Puig que allunya d’una afectuosa empenta la colla de petites gitanes que se li pengen del coll. El pastís, inflamat seixanta vegades, del meu aniversari, portat a indicació seva pels gitanos al club nàutic de Barcelona i el terra de parquet del club taconejat fins l’alba, com la mort dels peixos al fons de la barca”.
Al moment d’ingressar a l’Acadèmia Francesa l’any 1955, Cocteau va tenir molt interès que la fulla de l’espasí de l’uniforme de gala dels acadèmics, penjat a la cintura amb la beina de cuir, fos forjada a Toledo gràcies a les gestions de Puig Palau, mentre que l’empunyadura era esculpida en bronze per Picasso a Vallauris. L’urgent encàrrec de la forja toledana va ocupar successives cartes enviades per Cocteau al seu amic barceloní, a una de les quals li deia, amb data de 14 de juny d’aquell any: ”Picasso espera aquesta fulla que potser servirà per matar definitivament el conformisme i els intel.lectuals”.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada