Abans que no es construís el Beaubourg o Centre Pompidou al costat mateix, de jove sortia a gambades del metro Hotel de Ville per arribar a l’hora als fabulosos concerts gratuïts d’orgue a l’església gòtica de Saint-Merri i poder escoltar Johann Sebastian Bach, mentre repassava mentalment tot el que havia vist i après aquell dia a París. Els concerts gratuïts a Saint-Merri es continuen celebrant encara avui, a tocar de les estridències del Beaubourg. Per variar una mica, altres dies anava a l’església de Saint-Eustache, al mateix barri dels Halles, una altra joia gòtica que per les seves grans dimensions anomenen “Notre-Dame la petite”, però aquí sense cues ni
aglomeracions. Hi sona el tercer orgue més gran de França, només superat pel de Notre-Dame i el de l’església parisenca de Saint-Sulpice, on també s’ofereixen concerts, gratuïts a Saint-Sulpice i de pagament a Notre-Dame en horari nocturn, a les vuit del vespre, després de l’afluència massiva de turistes.
A Saint-Eustache els concerts els protagonitza l’avui octogenari organista Jean Guillou, concretament el dels diumenges a la tarda. L’any 2000 va oferir una integral de les obres per a orgue de Joan Sebastian Bach en deu concerts, al llarg de dos mesos, editats en dotze CD pel segell Philips. L’any vinent en farà cinquanta que toca a Saint-Eustache i que jo l’escolto sempre que puc, malgrat que encara continuo preferint el recolliment de l’església de Saint-Merri, a tocar del soroll i la fúria del Beaubourg.
A Barcelona els concerts d’orgue han decaigut moltíssim, vistos potser com associats a la litúrgia religiosa, malgrat que els seguidors considerem que es tracta d’un dels instruments musicals més majestuosos. El pare Robert de la Riba, desaparegut el 1999, va convertir l’església de Pompeia en un baluard organístic durant més de quatre dècades. Quan un any després de la seva mort es va inaugurar el flamant equipament de L’Auditori, no el van dotar d’orgue. El meritori cicle Els Orgues de Catalunya ha celebrat enguany la 32ena edició, amb 24 concerts al llarg del país, concentrats els mesos de juliol i agost, desproveït d’aquella quotidianitat en ple centre de la ciutat que m’agrada retrobar a París.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada