Montcada i Reixac és un petit municipi de 34.000 habitants limítrof amb Barcelona i encaixonat entre dues autopistes, dues vies de tren de llarg recorregut, deu polígons industrials i la fàbrica de ciment Asland. El pas de 300.000 vehicles diaris l’han convertit en un tradicional campió dels índex de contaminació. “Aquí molts veïns anem amb el Ventolín a la butxaca”, declarava recentment un resident. Per acabar-ho d’adobar, l’alcaldessa Maria Elena Pérez ha sortit aquests dies fotografiada pels diaris a la seva entrada als jutjats, imputada per un pressumpte delicte de tràfic d’influències. Fins i tot si finalment resulta exculpada, ja haurà pagat la "pena del telediari", la condemna de veure's
involucrada als mitjans de comunicació. A tocar del casc urbà s’estenen els idíl.lics boscos de Vallençana. Hi va viure del 1955 fina la seva mort el 1997 el crític literari i traductor Juan Ramón Masoliver, a una de les vuit masies comprades pel seu avi quan els barcelonins hi anaven a prendre les aigües i a respirar, precisament, l’aire pur i lliure de Montcada i Reixac.
involucrada als mitjans de comunicació. A tocar del casc urbà s’estenen els idíl.lics boscos de Vallençana. Hi va viure del 1955 fina la seva mort el 1997 el crític literari i traductor Juan Ramón Masoliver, a una de les vuit masies comprades pel seu avi quan els barcelonins hi anaven a prendre les aigües i a respirar, precisament, l’aire pur i lliure de Montcada i Reixac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada