Els curvilinis 104 anys de l’arquitecte Oscar Niemeyer

L'arquitecte carioca Oscar Niemeyer, reconegut mundialment com el mestre i el poeta de la corba, ho relacionava amb les corbes corporals de les dones del seu país. Les seves memòries es titulen As curvas do tempo. Als cent anys d’edat encara mantenia l'estudi d'arquitectura obert a Rio de Janeiro, al costat dels fills, néts i associats, amb els finestrals abocats a la platja de Copacabana. Als 96 anys va enviudar i es va tornar a casar amb la secretària. I repetia: "Cada vegada que somnio una corba, penso immediatament en una dona. La dona és sens dubte la més gran de les arquitectures. No m'atrau la línia recta, dura, inflexible, creada artificialment per l'home. Allò que em fascina és
la sensualitat i la llibertat que ofereix la corba. No és fàcil dibuixar-la, donar-li espontaneïtat. El meu país és ple de corbes. A les muntanyes, les sinuositats dels rius, els núvols del cel, les onades del mar, les dones. L’univers està fet de corbes".

Sota les finestres del seu cèntric estudi d’arquitectura, a la desena i última planta de l'edifici Ypiranga del núm. 3940 de l'Avinguda Atlàntica, al Calçadado de Copacanaba, ho vaig comprovar perfectament tot mirant passar el món. Acaba de morir, als seus curvilinis 104 anys.