“El quadern gris” de Josep Pla guanya un altre color

Després d’uns quants anys de dormir el son dels justos al calaix de l’editorial, finalment acaba de publicar-se l’esperada edició d’El quadern gris, de Josep Pla, revisada pel professor Narcís Garolera per deslliurar-la de les més de 500 errates tipogràfiques i correccions abusives, conegudes des del moment mateix d’aparèixer la primera edició l’any 1966, gràcies a les observacions fetes en privat per l’autor amb l’ajuda del seu col.laborador palafrugellenc Jordi Pujol i Cofan. L'ímproba tasca duta a terme ara per Narcís Garolera encara n’ha descobertes més, de manera que restituteix al lector
l’obra major de Pla tal com ell la va redactar als seus manuscrits. Les vicissituds conegudes en aquest aspecte per les abundants reedicions d’El quadern gris són pròpies d’un sainet i Narcís Garolera hi fa referència amb una contenció estrepitosa. En efecte, crida l’atenció que la seva explicació sobre la feina que dóna lloc a aquesta última edició revisada ocupi en total deu pàgines introductòries, a un volum de 763 pàgines. Les deu pàgines en què Garolera ho condensa són d’una precisió de laparoscòpia quirúrgica, però s’hi troben a faltar les seves impressions post-operatòries. Potser cal anar- a buscar-les a un altre llibre de Garolera acabat de publicar, els seus estudis sobre literatura catalana contemporània aplegats sota el títol De Verdaguer a Ferrater. Aproximacions a tretze escriptors catalans. Déu meu, i Pla que volia fer-ho tan planer!