La petita joia per ella sola del museu de l’Orangerie (un antic hivernacle de tarongers als cèntrics jardins de les Tulleries de París, a tocar del Louvre) presenta actualment una exposició del cèlebre pintor d’origen lituà Chaïm Soutine, ben conegut a Ceret amb el sobrenom catalano-rossellonès del “pintre brut” arran de l’estada que va fer del 1919 al 1922 a la localitat vallespirenca, consagrada com a “meca del cubisme” pels sojorns immediatament anteriors de Picasso. L’actual exposició a l’Orangerie aplega només una selecció de vint quadres de Soutine, però ha gaudit de ressonant projecció internacional pel renom del lloc on s’exhibeix i la quantitat de públic que hi desfila habitualment. Això m’ha fet pensar a la magna exposició
que el Museu d’Art Modern de Ceret va dedicar de juny a octubre del 2000 a setanta quadres de Soutine, tots de la seva fecunda època de Ceret, en un esforç sense precedents per reunir aquestes obres diperses arreu del món. Les condicions de vida paupèrrimes de Soutine a Ceret li van procurar el sobrenom popular del “pintre brut” per part dels ceretans que durant tres anys el veien deambular emfebrat amb el seu cavallet i les seves teles en curs de creació. Avui té una plaça dedicada a la localitat on va pintar nombrosos paisatges naturalistes i va començar la seva sèrie pictòrica del “Bou escorxat”, abans de triomfar a París. El Museu d’Art Modern de Ceret, sota la direcció fins fa poc de Josefina Matamoros, s’ha convertit en un destacat motor de recuperació de la història artística local, amb una ambició de qualitat areconeguda arreu de França i també d‘aquest altre cantó de la frontera. La seva recuperació de Soutine va ser anterior --i més àmplia—que la del famós museu parisenc de l’Orangerie que avui concentra l’atenció.
que el Museu d’Art Modern de Ceret va dedicar de juny a octubre del 2000 a setanta quadres de Soutine, tots de la seva fecunda època de Ceret, en un esforç sense precedents per reunir aquestes obres diperses arreu del món. Les condicions de vida paupèrrimes de Soutine a Ceret li van procurar el sobrenom popular del “pintre brut” per part dels ceretans que durant tres anys el veien deambular emfebrat amb el seu cavallet i les seves teles en curs de creació. Avui té una plaça dedicada a la localitat on va pintar nombrosos paisatges naturalistes i va començar la seva sèrie pictòrica del “Bou escorxat”, abans de triomfar a París. El Museu d’Art Modern de Ceret, sota la direcció fins fa poc de Josefina Matamoros, s’ha convertit en un destacat motor de recuperació de la història artística local, amb una ambició de qualitat areconeguda arreu de França i també d‘aquest altre cantó de la frontera. La seva recuperació de Soutine va ser anterior --i més àmplia—que la del famós museu parisenc de l’Orangerie que avui concentra l’atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada