Els morts perfectament previstos del tren

L’Estat d’Europa amb més quilòmetres de flamants trens AVE i menys coherència territorial de la nova xarxa ferroviària d’alta velocitat manté a Catalunya 190 passos a nivell a nuclis urbans, carreteres i camins, als quals s’han registrat una vintena d’atropellaments mortals els últims deu anys, com el del 23 de novembre en ple casc urbà de Salou, “platja d’Europa”, per part d’un tren Euromed. Només al tram d’intensa circulació ferroviària entre Tarragona i Vandellós hi subsisteixen set passos a nivell, dotats amb barreres automàtiques i senyalització semafòrica que no impedeixen els accidents mortals. Els plans del govern central i de l’autonòmic per substituir gradualment els passos a nivell per un túnel de vianants o un vial elevat avancen igual que les obres del corredor mediterrani: “A aquest ritme no s’acabaran fins al 2034”, declarava l’alcalde de Salou arran de l’últim accident. Els passos a nivell en ple nucli de Salou, Sant Feliu de Llobregat o Figueres, entre d’altres, sumen una llarga llista d’atropellaments mortals. Alhora que les obres de posada al dia de les línies ferroviàries convencionals coneixen aquesta
situació, la xarxa espanyola d’AVE només es veu superada en extensió per la Xina i es situa escandalosament per damunt de la del Japó (2.250 km i 300 milions d‘usuaris), la de França (4.800 km i 110 milions d’usuaris) i la d’Alemanya (2.000 km i 180 milions d’usuaris). La inauguració de l’AVE Madrid-València el desembre de 2010 portava Espanya a un elevadíssim total de 5.400 km de traçat ferroviari d’alta velocitat en servei per a només 16 milions d’usuaris anuals, sempre sobre un mapa de centralisme radial pensat en benefici de Madrid.

Els passos a nivell i els seus reiterats accidents mortals poden esperar, de la mateixa manera que la línia d’AVE entre Barcelona i la frontera francesa, és a dir la connexió amb el continent europeu. Fins i tot quan l'AVE arribi directament de Barcelona a Perpinyà l’abril de 2013, encara no hauran ni començat les obres del traçat d'alta velocitat dels 331 km que separen Barcelona i València, malgrat que aquestes dues zones del corredor mediterrani representen el 30 % del PIB, de la població, de les exportacions i de la producció manufacturera d’Espanya. L'actual previsió del govern central és que el tram d’alta velocitat València-Barcelona s'inauguri l'any 2020. Al traçat convencional encara hi haurà aleshores passos a nivell amb accidents mortals perfectament previstos.