La reestrena aquests dies als cinemes amb còpia restaurada de la memorable pel.lícula “El festín de Babette”, arran dels 25 anys de la seva presentació, brinda l’oportunitat de reveure un dels millors papers de la gran actriu francesa Stéphane Audran, massa poc valorada per l’star-system en comparació amb les primeres estrelles cinematogràfiques del seu moment. Allò que ara es recupera a la pantalla gran no és només una pel.lícula excepcional, una faula moral sobre el paper cohesionador dels plaers compartis, sinó també una enyorada actriu dereferència. Possiblement és el film al qual surt més mal maquillada o més ben desmaquillada, però alhora el que li va donar una nova i entranyable celebritat, en el paper de cuinera francesa a la qual li acaba de tocar la loteria i prepara un àpat opípar de perdius en sarcòfag, sopa de tortuga i blinis Demidoff amb caviar per als vellets d’una comunitat rigorista protestant a un reculat poblet danès de la península de Jutlàndia, en ple segle XIX.
Stéphane Audran va ser víctima al llarg de la seva carrera d’envejoses sospites de favoritisme en els repartiments, pel seu primer casament amb l’actor Jean-Louis Trintignant i el segon amb el realitzador Claude Chabrol. La veritat és que alguns dels seus papers més inoblidables els va rodar amb d’altres, com a “El discreto encanto discreto de la burguesía”, de Luis Buñuel, o “El festín de Babette”, del director danès Gabriel Axel, o fins i tot "Hay que matar a B", del recentment desaparegut José Luis Borau. L'actriu té actualment vuitanta anys i el 2009 va publicar el llibre Une autre façon de vivre. Ha estat un plaer retrobar-la, com si fos la reparació d’un oblit injust, com una victòria sobre el pas del temps. Madame, au plaisir.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada