Dalí sempre ven, això és el que compta

-->

Que un far de la modernitat com el Centre Beaubourg de París es torni a refugiar en l’exposició antològica d’un clàssic com Salvador Dalí constitueix un recurs a la facilitat i una manca d’imaginació. L’anterior antològica daliniana al mateix lloc, inaugurada el 1979 pel pintor en persona, continua sent la més visitada (840.000 persones) en la història del conegut centre cultural parisenc, però des d’aleshores han passat més coses en el món de l’art contemporani dignes de ser reflectides a un indret que es volia avantguardista quan va obrir el 1977. El fet de ser l’antològica daliniana probablement més àmplia de totes les realitzades fins
ara arreu del món (200 obres, entre les quals 120 pintures) no deixa de ser un aspecte de prestigi quantitatiu. La mostra està patrocinada per Abertis, la multinacional catalana de les autopistes de peatge. Després de París viatjarà el mes d’abril al museu Reina Sofía de Madrid. No hi ha notícies que la complicada itinerància s’allargui a altres ciutats.

El 2004 ja es va organitzar una nodrida retrospectiva de Dalí a Venècia i el 2007 a Londres, en aquest últim cas al voltant de Dalí i el cinema. Enfront dels 840.000 visitants de l’anterior antològica daliniana al Beaubourg, el Teatre-Museu Dalí de Figueres en va rebre l’any passat 916.560. Al Centre Pompidou m’hi hauria agradat veure altres coses que no anessin a buscar tan descaradament la venda d’entrades i l’inflament del nombre de visitants en el balanç anual.