Aquest article també ha aparegut a eldiario.es, secció Catalunya Plural
La cimera europea d’aquest 18 d’octubre a Brussel.les debatrà per enèsima vegada l’aplicació de la taxa Tobin sobre transaccions financeres, la qual fa llargs anys que sobrevola el niu del cucut de les cimeres internacionals sense que els caps de govern decidexin aplicar-la de forma coordinada.
La cimera europea d’aquest 18 d’octubre a Brussel.les debatrà per enèsima vegada l’aplicació de la taxa Tobin sobre transaccions financeres, la qual fa llargs anys que sobrevola el niu del cucut de les cimeres internacionals sense que els caps de govern decidexin aplicar-la de forma coordinada.
L’Assemblea Nacional francesa va aprovar el juny del 2011 una taxa del 0’05 % sobre la compravenda de productes financers (bons, accions, divises o derivats) i la iniciativa va ser titllada de cortina de fum electoral del president
Sarkozy. La Comissió Europea s’hi va sumar el setembre d’aquell mateix any amb la proposta de l’anomenada Taxa sobre les Transaccions Financeres, inspirada en la idea avançada des del 1936 per John Maynard Keynes a la Teoria general de l’ocupació, els interessos i els diners, i perfilada el 1971 pel seu deixeble James Tobin, el qual rebria deu anys més tard el Nobel d’Economia. Aleshores es tractava de frenar els vaivens de les Borses i reduir l’especulació sobre les divises, ara es tracta de limitar els riscos sistèmics dels mercats financers globalitzats.
Sarkozy. La Comissió Europea s’hi va sumar el setembre d’aquell mateix any amb la proposta de l’anomenada Taxa sobre les Transaccions Financeres, inspirada en la idea avançada des del 1936 per John Maynard Keynes a la Teoria general de l’ocupació, els interessos i els diners, i perfilada el 1971 pel seu deixeble James Tobin, el qual rebria deu anys més tard el Nobel d’Economia. Aleshores es tractava de frenar els vaivens de les Borses i reduir l’especulació sobre les divises, ara es tracta de limitar els riscos sistèmics dels mercats financers globalitzats.
D’entrada va ser considerada com una fórmula utòpica, defensada només pels moviments alternatius, de manera que li van encolomar el malnom de taxa Robin Hood. La proposta de la Comissió Europea consistia a una diminuta retenció del 0’1 % a partir del 2014 sobre la compravenda de bons i accions i del 0’01 % damunt les operacions de productes derivats entre institucions financeres, sempre que almenys una de les dues parts implicades tingui la residència legal a la Unió Europea. Es calculava que recaptaria 57.000 milions d’euros per any.
De fet intentava harmonitzar una taxa relativament similar que ja s’aplica a deu països de la Unió Europea de forma descoordinada, malgrat l’oposició frontal de Londres, on es realitzen la major part d’aquestes operacions. Una munió d’estudis d’empreses financeres van argüir immediatament que l’impacte negatiu sobre l’economia seria superior als beneficis. Els ministres de Finances d’onze dels vint-i-set països de la UE han fet costat a la iniciativa a la seva reunió del 10 d’octubre a Luxemburg. En tornaran a parlar els ministres de Finances el 12 de novembre a partir des les decisions dels caps de govern a la cimera de la setmana vinent. Després la Comissió Europea haurà d‘elaborar una proposta que sigui aprovada per majoria qualificada dels països membres i sotmetre-la al Parlament Europeu. Amb taxa Tobin o sense, el sector financer no només s’ha demostrat poc controlat, sinó també poc taxat, sobretot a un moment en què hauria de contribuir al seu propi rescat i a compensar el dany que ha causat. Continua semblant improbable i indispensable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada