Estimo Sicília i no sóc mafiós

Fa molts anys que segueixo l’actualitat de Sicília i m’hi desplaço sempre que puc. No ho faig per feina ni per negocis, sinó perquè estimo aquella illa amb una fidelitat i uns resultats d’hospitalitat a prova de molts altibaixos. Avui Sicília torna a sortir als diaris i aquest cop no és de forma sagnant. Diumenge un home d’esquerres i declaradament anti-màfia va guanyar les eleccions regionals, després que Roma destituís el governador anterior, sospitós d’haver mutiplicat excessivament la sospita tradicional de corrupció i malbaratament. Es tracta de Rosario Crocetta (en italià Rosario és un nom de pila masculí, amb l’equivalent femení de

Rosària), ex alcalde del municipi sicilià de Gela i actual parlamentari europeu.

No ha estat l’únic guanyador. En primer lloc ha guanyat l’abstenció (53 % de l’electorat), els ciutadans fastiguejats de la classe política i de la seva connivència per activa o per passiva amb les màfies. En segon lloc, el partit més votat ha estat el Moviment 5 Estrelles (M5E), liderat a tot Itàlia pel còmic genovès Beppe Grillo, un corrent alternatiu contra la “casta política” que no té res de frívol i que suma sufragis en augment (ja governa l’alcaldia de Parma, per exemple). 

El guanyador Rosario Crocetta ho ha estat a les llistes nominals, les quals voten un candidat en paral.lel a les que trien un partit. Era el cap de llista d’una coalició de partits encapçalada pel Partit Democràtic (PD), hereu heterogeni de l’antic PCI i altres formacions d’esquerra. El nou governador electe de la regió relativament autònoma de Sicília trobarà un aliat de pes en l’alcalde anti-màfia de la capital palermitana, Leoluca Orlando, elegit per quarta vegada l’últim mes de maig amb el 72’4 % dels sufragis. La Sicília “tradicional” no és només la del clixé. Espero poder tornar aviat a l’Antico Caffè Spinnato palermità (Via Principe di Belmonte núm. 107) a menjar un bon cannolo de ricotta i brindar amb una copa de sedós Marsala pel coratge de Crocetta i d’Orlando, i escapar-me tot seguit a passejar fins el claustre de San Giovanni degli Eremiti a sentir-hi en pau el perfum del gessamí i la tarongina.