Allò que s’entén per un bon sou

He passat algunes tardes al despatx brussel.lès amb vistes de Joaquín Almunia, vice-president de la Comissió Europea, per ajudar-lo a escriure un llibre. Tot sovint em portava a dinar a un restaurant dels voltants abans de posar-nos a la feina. Amb la seva cordialitat habitual em deia que m’invitava ell de la seva butxaca, atès que els responsables europeus tenen un bon sou i a canvi d’això no poden imputar cap despesa personal a la institució. Amb la meva educació també habitual no vaig gosar mai preguntar-li què entenia per un bon sou. Em vaig quedar amb l’interrogant fins avui, en què

llegeixo als diaris que el destituït comissari europeu de Sanitat, John Dalli, cobrarà durant tres anys una “compensació” de 9.000 euros mensuals equivalent al 45 % del sou de 20.000 euros mensuals, així com una pensió vitalícia de 2.300 euros mensuals pels dos anys i mig treballats en aquest càrrec. Ara em faig la idea de què s’entén per un bon sou.