Una modernitat sense democràcia ni drets socials

La Xina serà la primera economia mundial l’any 2050, seguida pels Estats Units, l’Índia, el Brasil i Mèxic, en aquest ordre. L’Occident democràtic de l’Estat del benestar ha perdut pistonada davant l’auge asiàtic i els anomenats països emergents. De moment, el primer milionari del món a la llista Forbes ja és un mexicà, Carlos Slim; els gratacels més alts del món es troben als Emirats, la principal indústria cinematogràfica a l’Índia i les cadenes televisives amb més audiència són l’àrab Al Yazira, l’índia NDTV i la xinesa

CCTV, per damunt de les nord-americanes CNN o Fox i de la britànica BBC. L’auge asiàtic també constitueix un desafiament ideològic a la democràcia, una nova “modernitat” sense democràcia ni drets socials. La vella Europa es converteix en un geriàtric sempre disposat a contar batalletes morals sobre el seu invent debolit del capitalisme amb protecció social, un geriàtric acovardit davant la necessitat de passar a l’acció regeneradora o d’ajudar els membres més necessitats.

Amb una renda vint vegades inferior als USA, la Xina és el primer país creditor del món, disposa d’una ingent reserva de mà d’obra barata i ja produeix més patents i més enginyers que tot l’Occident. Això altera el mapa mundial com no s’ha vist fa segles, si els xinesos saben superar l’economia de bombolla, controlar la corrupció rampant del sistema i evitar que el seu model de desenvolupament entri en crisi per l’explosió del consum privat a costa de la manca d’inversió en serveis públics com l’ensenyament, la sanitat i les jubilacions. De moment, la bretxa entre rics i pobres és més àmplia a la Xina que als Estats Units i Europa. Potser que deixem d’enlluernar-nos davant del lema cínic i totalitari de Den Xiao Ping, el daltonisme ètic que va suposar l’inici de l’ascens econòmic xinès: “No importa que el gat sigui blanc o negre, mentre caci ratolins”. Al llarg de la història de la humanitat no han sorgit altres idees més valuoses de sistema de govern que la democràcia, la imperfecta i atacada democràcia.