Al meu entendre la veritable cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no és la famosa de cada primer dissabte de juliol. Aquella és la de TV 3. Per al meu gust l’autèntica és la de Sant Roc al voltant de la festa patronal del 16 d’agost, una cantada gratuïta que organitza l’associació de veïns a la minúscula platgeta d’aquest barri calellenc i que conserva encara avui les essències del que havia estat la cantada grossa. L’escenari és un roca de la caleta i els cantaires hi actuen desinteressadament. Això no treu que és un escenari tan històric i tan valuós com la “catedral” de la veïna platja del Port Bo, potser més i tot. Aquest té una placa que diu: “Damunt d’aquesta roca recordem en Càstor, la seva guitarra i les nostres cantades. Barri de Sant Roc”. Durant llargs anys Càstor Pérez va acompanyar-hi els cantaires voluntaris i el 1999 hi va fer debutar en públic la seva filla Sílvia Pérez Cruz amb la interpretació inoblidable de la cançó
“Alfonsina y el mar”, que en aquella ocasió va dedicar a la seva germana Glòria Pérez Cruz, tal com va quedar enregistrat al disc “Passeig per la memòria” del grup Duet, que el pare integrava aleshores al costat d’Alfons Carreras. A la petita gran cantada del barri calellenc de Sant Roc hi han passat moltes coses, tantes com a l’altra. Continua sent una cantada amb caràcter propi, amb ànima singular, amb prestigi guanyat a pulmó lliure, amb el blasó heràldic de la senzillesa, amb la noblesa de l’autenticitat, amb l’heroisme de la perseverància a les verdes i a les madures, i, sobretot, amb “Barquito de nácar”, la vella havanera que només s’escolta aquest dia en boca de Jordi Pena, el veterà promotor de la cantada i de l’associació de veïns, el qual apareix a la foto feta per Toni Foixench abraçat per Sílvia Pérez Cruz. Enguany hi han actuat el mestre Josep Bastons, Neus Mar, els grups Arjau i Empordanet, i hi ha tornat a cantar Sílvia Pérez Cruz. Llarga vida a la cantada calellenca, l’autèntica!
“Alfonsina y el mar”, que en aquella ocasió va dedicar a la seva germana Glòria Pérez Cruz, tal com va quedar enregistrat al disc “Passeig per la memòria” del grup Duet, que el pare integrava aleshores al costat d’Alfons Carreras. A la petita gran cantada del barri calellenc de Sant Roc hi han passat moltes coses, tantes com a l’altra. Continua sent una cantada amb caràcter propi, amb ànima singular, amb prestigi guanyat a pulmó lliure, amb el blasó heràldic de la senzillesa, amb la noblesa de l’autenticitat, amb l’heroisme de la perseverància a les verdes i a les madures, i, sobretot, amb “Barquito de nácar”, la vella havanera que només s’escolta aquest dia en boca de Jordi Pena, el veterà promotor de la cantada i de l’associació de veïns, el qual apareix a la foto feta per Toni Foixench abraçat per Sílvia Pérez Cruz. Enguany hi han actuat el mestre Josep Bastons, Neus Mar, els grups Arjau i Empordanet, i hi ha tornat a cantar Sílvia Pérez Cruz. Llarga vida a la cantada calellenca, l’autèntica!
És ben cert que aquesta cantada té una màgia, un sentiment especial, és bonica i senzilla com les coses que fan que la vida tingui sentit. Era la cantada d'en Càstor i ho continuarà sent, discreta i autèntica com era ell. Moltes gràcies Xavier!
ResponEliminaLa cura i passió amb què en Jordi, al costat de l'Associació de Veïns de St. Roc, dedica a l'organització d'aquesta cantada amb 35 anys d'història, només pot ser producte de l'estima cap al barri que l'ha acollit, però sobre tot a la consciència del valor que té com a part del nostre patrimoni cultural. Davant d'això, l'Empordanet hi donarà col·laboració i suport sempre que convingui.
ResponEliminaD'altra banda, és d'agraïr també, que persones del teu prestigi, tinguin un reconeixement cap a aquestes manifestacions que, tal vegada per sort, passen desapercebudes o millor dit, no tenen el ressò que les pot fer morir d'èxit.
Gràcies a tots.
No en parlem massa que no ens l'espatllin!!!
ResponEliminaAvui hi hem tornat. Ha estat tan maco com sempre.
ResponElimina