El poeta Iorgos Seferis, la llum i els llibres

Iorgos Seferis va ser un poeta marcat per l’estil de Paul Valéry i per l’ofici sinuós de diplomàtic, amb una obra de vegades fosca de tan culta. Però també va ser l‘home que subratllava a Kihlé: “Estic segur que a la llum grega hi ha un procés d’humanització”. Al discurs de recepció del Premi Nobel manifestava el 1963 davant del selecte auditori que Grècia seria un país petit, sense massa res d’especial, si no fos “pels esforços de la seva gent, el mar i la llum del sol”. Està ben dit, però no treu que Grècia també té un cantó fosc i pot projectar visions ben ombrívoles. Els grecs s’han hagut d’acostumar amb freqüència a caminar a les fosques, igual com l’orb Homer, capaç tanmateix d’irradiar tantes coses amb les seves paraules. Iorgos Seferis va visitar Barcelona el 1964 i va pronunciar a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el 25 de setembre del 1964 el pregó inaugural de la Fira del Llibre d’Ocasió, que es repeteix aquests dies al Passeig de Gràcia. En aquella ocasió va dir, en francès:
“Els llibres pertanyen a la nostra naturalesa, són nosaltres mateixos mentre siguem alguna cosa, són una naturalesa humana que ens perllonga cap a les nostres arrels per mitjà de l’experiència i la saviesa de les generacions passades, arrels que perllonguem amb les nostres visions de futur. Si descobrim arrugues en els llibres, no podem precipitar-nos: probablement són les nostres arrugues. Si ens exalten, alegrem-nos que la nostra ànima sigui el receptacle d’aquesta exaltació. Jo diria que els llibres són com els registres innombrables d’un orgue monumental que toquem tots plegats. Depenen del nostre geni, del nostre coratge, depenen també dels nostres defectes. Essent així, si tenim fe en l’home, si creiem de debò en la humanitat, aquest mateix acte de fe ens farà creure també en la importància dels llibres. Perquè en aquest món a les palpentes tot depèn d’un acte de fe. Per això estic convençut que amb aquesta formidable manifestació a favor del llibre també vosaltres mateixos esteu fent un acte de fe en la humanitat”.