Pàgines

25 d’ag. 2012

Recepta i consells per menjar l’entranya de la terra

La tòfona blanca del Piemont torinès és un fong boterut i carnós d’aspecte de tubercle poc afortunat. Provoca corrues de peregrins i exportacions milionàries, dintre d’una economia de vegades subterrània com la tòfona mateixa. L’altíssim preu és el millor reclam, el certificat de garantia. El valor es centra en l’intens i penetrant aroma d’entranya de la terra que ofereix, identificable amb l’olor del gas. Els esperits més condescendents li atribueixen un terme mig entre el gas i l’all. Actua més sobre la pituitària que sobre el pal.ladar. És una il.lusió, intensa i volàtil, de possessió d’aquella entranya de la terra. De mitjan setembre a finals de gener els senders humits de la comarca es veuen transitats per homes solitaris, precedits per un gos que

22 d’ag. 2012

Santander també és un bolero, què voleu que us digui

Les èpoques en què he ocupat algun càrrec m’ha tocat de retruc anar a desfilar el mes de juliol a la fira de vanitats del Palacio de la Magdalena santanderí, on la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo aplega cada estiu un florilegi de savis de cada ram, a un indret afortunat que s’aboca amb elegància a la bellíssima badia de la capital càntabra. Una respectable proporció dels assistents domina ostensiblement l’art dels passadissos congressuals, els copets a l’esquena i els sopars de compromís. Sempre he procurat no desentonar i complir amb l’obligació, però també he procurat escapolir-me’n a algun moment, escampar la boira al llarg del passeig en cornisa de la platja del Sardinero i presentar els meus íntims respectes a un dels poquíssims monuments

19 d’ag. 2012

Carlos Gardel al diari d’avui per partida doble

Avui el diari La Vanguardia parla en dues ocasions diferents de Carlos Gardel. En primer lloc es fa ressò del concert que acaba de dirigir a Buenos Aires el veterà director de fama mundial Zubin Metha, al capdavant de l’orquestra simfònica del Magggio Musicale Fiorentino. El mestre va cloure la vetllada amb un “bis” inesperat: la versió simfònica del tango “Por una cabeza”, popularitzat per Carlos Gardel. No li va caure cap anell, després d’un repertori que incloïa l’obertura d’Egmont, de Beethoven, fragments de Puccini, Mascagni, Dvorak, Brahms i Bizet, així com el cèlebre Adaggieto de la Cinquena simfonia de Mahler. El concert popular, amb entrades gratuïtes, volia repetir l’èxit de l'anterior que va celebrar l’any 2010 a l’aire lliure a la cèntrica plaça portenya de l’Obelisco davant de 30.000 persones, però les fortes pluges van obligar a traslladar-lo aquest cop a un equipament cultural del barri de la Boca, amb un aforament de 1.200 espectadors, els quals van ovacionar el reconeixement simfònic al tango i a Gardel. En segon lloc, La Vanguardia dedica també avui

18 d’ag. 2012

Les condicions "quasi mafioses" de la Lliga de futbol que comença avui

Per primer cop des de que existeix la televisió, cap partit del Barça, del Real Madrid ni dels cinc altres equips classificats per a competicions europees no serà retransmès en obert pels canals públics durant la temporada de Lliga que comença avui. D’ara en endavant tots els d’aquests clubs seran de pagament als canals codificats, els quals augmentaran les tarifes arran de la pujada de l’IVA del 8 % al 21 %. Els únics partits emesos en obert seran de la resta d’onze equips del campionat, i sempre els dilluns al vespre. Malgrat els sucosos beneficis dels drets de televisió (140 milions per temporada en el cas del Barça i del Reial Madrid), els clubs de la Lliga espanyola continuen devent més de 3.000 milions d’euros (752 milions a Hisenda). El nou president del Consell Superior d’Esports, Miguel Cardenal,

13 d’ag. 2012

Divagacions d’agost: els xiringuitos de platja

Dinar o sopar bé arran de mar, literalment amb els peus a la sorra, és un plaer dels déus més primitius i més autèntics. Els restaurants, xiringuitos o guinguetes de platja oberts a l’estiu practiquen de vegades una cuina expeditiva, altres vegades destaquen per la qualitat i el servei malgrat la senzillesa aparent de les instal.lacions, enaltida tot sovint per la grandesa del paisatge, per l’atmosfera d’aquell indret precís. Als xiringuitos l’entorn natural resulta determinant, així com l’ambient decontracté d’un moment concret que aspira a

11 d’ag. 2012

Divagacions d’agost: els escots

Aquests dies de magnànims topless femenins a les platges, penso per esperit de contradicció en la superioritat de l’astúcia dels escots. Prometen un equilibri que es desanima enfront de la prova de la veritat, ofereixen impressions de volums i textures que la realitat nua desmenteix. Malgrat tot els prefereixo, potser perquè m’agrada el teatre, almenys una dosi de teatre representada amb talent. La bellesa completament natural, a pèl, es dóna rarament. El fet de civilitzar-se sempre ha consistit a posar un punt raonable d’artifici a la cruesa de la realitat. “Los senos son las dos grandes lágrimas que llora la belleza por ser tan efímera", va escriure Ramón Gómez de la Serna al seu llibre monogràfic Senos. Avui cavil.lava a la platja que els escots continuen sent un pacte intel.ligent amb la realitat.

10 d’ag. 2012

Una lliçó d’estil sobre el ministre Fernández

Volia rellegir el magnífic article “Regreso o embajada” que Carlos Barral va publicar el 28 de juliol del 1981 a La Vanguardia sobre la troballa dels anomenats Colossos de Riace, els monumentals bronzes del segle V aC de dos guerrers grecs quasi intactes, exhumats el 1972 de les aigües de Reggio de Calabria, a l’antiga Magna Grècia del sud italià. He retrobat l’article de Barral a l’hemeroteca del diari, però m’ha enlluernat encara més llegir a la mateixa pàgina un altre vibrant lliçó d’estil, en una nota editorial dedicada pel periòdic a la presa de possessió del governador civil de Barcelona, Jorge Fernández Díaz, actual ministre de l’Interior. Sota el títol “Un nuevo gobernador”, hi llegeixo amb un sentiment

8 d’ag. 2012

Els "black cab" londinencs es fabricaran a Barcelona

Els diaris informen avui que l’empresa japonesa Nissan fabricarà a Barcelona el nou model de taxis londinencs, l’adaptació tècnica –només tècnica— dels tradicionals, útils i quasi imperials black cabs. El motor, el consum i les emissions es veuran millorades, però l’interior es mantindrà intacte. Sempre m’ha seduït pujar a un black cab. Pot semblar una seducció ben prosaica, en canvi jo trobo que són l'última carrossa al meu abast. Ofereixen un disseny molt intel.ligent i una comoditat proverbial, que sempre he cregut capaç de ser utilitzada per a alguna cosa més que el simple transport. Pocs taxis de la flota londinenca han abandonat el color negre, només

5 d’ag. 2012

El caràcter fort de la violinista Oksana Solovieva, en viu

Escoltar els matisos canviants a cada interpretació en viu de la mateixa obra és la superioritat de la música i l’emoció més intraduïble del món al llenguatge limitadíssim de l’alfabet convencional. Gaudir-ne a menys de dos metres de distància dels executants, sota les voltes d’un palau gòtic en ple centre de Barcelona pel mòdic preu d’entrada de 6 € (abans de la pujada general de l’IVA), és el privilegi que ofereix el cicle de mini-concerts que, amb el nom “30 minuts de música al Museu”, ha estat dissenyat per Xavier Chavarria per al Festival Mas i Mas. Aquest mes d’agost el certamen torna a omplir la programació musical de la ciutat amb una capacitat d’imaginació que cal agrair al productor Joan Mas i el seu equip. El cicle de mini-concerts, repetits tres vegades al dia, es celebrava a la Pedrera i ara ho fa a

2 d’ag. 2012

Els bancs han cobrat, els serveis socials no

Un govern com el de la Generalitat ha de tenir mala jeia per deixar de pagar el mes de juliol precisament a hospitals concertats, escoles, residències geriàtriques i entitats socials. Ho ha fet perquè la llei obliga les administracions públiques a pagar primerament els venciments dels seus préstecs bancaris abans que els serveis socials o les nòmines dels funcionaris. Primer de tot, els bancs. Es tracta de la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada l’abril últim amb els vots de PP i CiU al Congrés de Diputats (abstenció del PNV i vot en contra del PSOE) i també de la Llei d’Estabilitat Pressupostària aprovada per Parlament el maig, gràcies als vots sumats de CiU i PP. A la Generalitat li vencien aquest mes de juliol 424 milions d’euros de préstecs i no

1 d’ag. 2012

Plega el nostre duc d’Atenes, el nostre deute grec

Avui m’he trobat a la Biblioteca de Catalunya i hem dinat plegats pels voltants de la docta institució amb el professor figuerenc de grec clàssic i modern Eusebi Ayensa, que ha dirigit durant els últims cinc anys l’Institut Cervantes d’Atenes i que a partir d’ara dirigirà el de Frankfurt. La seva trajectòria es distingeix per múltiples recerques, llibres i premis, però a mi m’emociona especialment que hagi aconseguit durant el seu mandat col.locar i inaugurar un monòlit amb placa marmòria a l’Acròpolis, a la porta de Beulé dels Propileus, per la qual desfilen cada any més d’un milió