La mort dimecres passat a París als 99 anys del filòsof Roger Gauraudy tanca una època de lideratge cultural francès en matèria de pensament, quan a París es forjaven totes les novetats. El domini d’aquells maîtres-à-penser s’ha vist sotmès a l’implacable pas del temps i no sempre ha acabat bé. El “dretà” Raymond Aron va començar a guanyar punts enfront de l’intocable Jean-Paul Sartre, Louis Althuser va parar boig i va assassinar la seva dona. Es van suicidar el situacionista Guy Debord, l’heterodox Gilles Deleuze i el filòsof André Gorz conjuntament amb la seva muller. Claude Lévi-Strauss recononeixia a la seva biografia que determinades obres de Roland Barthes no li havien agradat gens, que
trobava a Jacques Lacan incomprensible i que experimentava a propòsit de Michel Foucault “una certa reticència davant la seva opció d’afirmar que allò negre és blanc i allò blanc és negre”. Extingits els “mandarins” de Simone de Beauvoir i els “samurais” de Julia Kristeva, va venir el moment de Bernard-Henry Lévy i els seus nouveaux philosophes, destinats a acompanyar la nouvelle cuisine i la nouvelle droite.
trobava a Jacques Lacan incomprensible i que experimentava a propòsit de Michel Foucault “una certa reticència davant la seva opció d’afirmar que allò negre és blanc i allò blanc és negre”. Extingits els “mandarins” de Simone de Beauvoir i els “samurais” de Julia Kristeva, va venir el moment de Bernard-Henry Lévy i els seus nouveaux philosophes, destinats a acompanyar la nouvelle cuisine i la nouvelle droite.
Roger Garaudy mateix va viure una evolució intel.lectual molt difícil d’entendre, tot compaginant la seva pertinença al comitè central del Partit Comunista Francès del 1945 al 1979 amb un fervor religiós que el va portar a convertir-se successivament de l’ateisme al protestantisme, després al catolicisme i finalment a l’islamisme. El 1998 va ser condemnat pels tribunals francesos per negar l’existència de l’holocaust durant la Segona Guerra Mundial i atribuir-lo al “lobby sionista internacional”. L’any anterior encara havia convençut les autoritats andaluses de crear a la Torre Calahorra de Còrdova una Fundació Roger Garaudy de les Tres Cultures i un Museu Al-Àndalus Viu destinats a enaltir el paper històric de la ciutat com a punt de trobada de les tres religions greco-romana, judeo-cristiana i arabo-islàmica. La web de l’entitat (www.torrecalahorra.com) no dóna aquests dies la notícia de la mort del seu fundador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada