Pau, pietat, perdó

Avui el president durant gairebé dues dècades de l’Associació Catalana de Víctimes de les Organitzacions Terroristes i supervivent de l’atemptat d’ETA als grans magatzems Hipercor de Barcelona, el més sanguinari del grup amb 21 víctimes el dia 19 de juny del 1987, s’ha entrevistat cara a cara a la presó alabesa de Zaballa amb l’etarra condemnat per la matança, dintre del programa de reinserció de terroristes penedits, a petició del pres. M’ha recordat immediatament el cèlebre discurs en què el president de la República Manuel Azaña va proposar en plena guerra civil “pau, pietat i perdó” als dos bàndols enfrontats, un discurs pronunciat el 18 de juliol del 1938 a l’Ajuntament de Barcelona, on residia aleshores el govern legal de l’Estat. La solemne proposta d’Azaña va

relliscar del tot damunt la pell del general Franco i va seguir fent-ho durant els 37 anys següents del seu règim, fins que va morir de vell al llit. Avui sembla que la magnanimitat de la “pau, pietat perdó” argumentada pel president Azaña pot obrir-se més camí que aleshores, per fortuna. Encara seria un pas històric més valuós si es fes extensiu a l’actual guerra econòmica per part de les elits nacionals i internacionals, als responsables de la situació i de la seva eventual sortida, en particular el govern d’Alemanya (el país més extens, més poblat i més pròsper d’Europa occidental), tan carregat de responsabilitats velles o noves en els drames europeus del segle XX i del segle XXI.