No ens equivoquem amb la primera dona ministra

Alguns diaris des-informen avui quan diuen que la nova Defensora del Poble nomenada pel govern del PP, Soledad Becerril, va ser la primera ministra dona de la democràcia, atès que va ocupar la cartera de Cultura al gabinet de Leopoldo Calvo Sotelo l’any 1981. Això no és cert, o només ho és si es refereix a la transició iniciada amb la mort de Franco. La primera dona ministra d’Espanya i de tot Europa occidental va ser la dirigent anarquista barcelonina Federica Montseny, titular de 1936 a 1937 del ministeri de Sanitat i Assistència Social al govern presidit pel socialista Francisco Largo Caballero, molt abans que

hi hagués dones ministres per exemple a França, on la primera seria Germaine Poinso-Chapuis, de la Salut Pública i la Població, al govern presidit per Robert Schumann del 1947 al 1948.

Federica Montseny va sortir cap a l’exili a Tolosa del Llenguadoc el mateix dia de gener del 1939 que les tropes franquistes ocupaven Barcelona i va creuar la frontera del Pertús a peu amb la seva família, malgrat posseir passaport diplomàtic. Al seu esfereidor relat Pasión y muerte de los españoles en Francia, va testificar de primera mà: "Hi hagués pogut haver més humanitat, menys refinament en les humiliacions, menys crueltat en el tracte, menys duresa en la concepció de la nostra tragèdia. Hi havia ministres socialistes al poder, hi havia una gran força d’esquerra a França. Tots, sense distinció, són responsables d’allò que es va fer amb nosaltres. Vam ser tractats pitjor que els presoners de guerra alemanys". 

En canvi, la nova Defensora del Poble i primera ministra dona de la transició democràtica, Soledad Becerril, és marquesa consort de Salvatierra. “Una de las dos Españas…”.