Un col.lega que dirigeix una acreditada agència de comunicació i relacions públiques, la qual té entre els seus clients els serveis funeraris de la ciutat, em va oferir una de les feines més prometedores en l’actual situació. Coneixedor de la meva experiència com a “negre” editorial i redactor d’alguns llibres d’encàrrec, així com de la meva opinió sobre la noblesa del gènere periodístic dels obituaris, em brindava una idea genial. Consistia a recórrer cada dia els tanatoris i oferir als familiars de cada difunt redactar amb les
seves informacions i la meva literatura una biografia-exprés capaç de ser editada amb la rapidesa de les actuals tècniques d’impressió i repartida l’endemà mateix als assistents al funeral en format de llibret. M’oferia 80 euros per cada biografia que aconseguís escriure d’aquesta manera, una quantitat irrisòria per a les famílies al moment de les despeses d’enterrament, a la qual ell hi sumaria el cost d’impressió i el servei. Si m’espavilava i hi abocava capacitat de persuasió comercial entre els compungits familiars, podia arribar a redactar-ne més d'una per dia. Multiplicat pels dies del mes (els tanatoris no tanquen mai), seria capaç d’assolir uns milers euros mensuals als millors moments, si la idea rutllava a ple rendiment. Em va semblar la feina més degradant que m’havien proposat feia temps. També vaig intuir que el meu col.lega em considerava massa orgullós, poc negociant i inapte a "reinventar-me". La seva agència ha prosperat, suposo.
seves informacions i la meva literatura una biografia-exprés capaç de ser editada amb la rapidesa de les actuals tècniques d’impressió i repartida l’endemà mateix als assistents al funeral en format de llibret. M’oferia 80 euros per cada biografia que aconseguís escriure d’aquesta manera, una quantitat irrisòria per a les famílies al moment de les despeses d’enterrament, a la qual ell hi sumaria el cost d’impressió i el servei. Si m’espavilava i hi abocava capacitat de persuasió comercial entre els compungits familiars, podia arribar a redactar-ne més d'una per dia. Multiplicat pels dies del mes (els tanatoris no tanquen mai), seria capaç d’assolir uns milers euros mensuals als millors moments, si la idea rutllava a ple rendiment. Em va semblar la feina més degradant que m’havien proposat feia temps. També vaig intuir que el meu col.lega em considerava massa orgullós, poc negociant i inapte a "reinventar-me". La seva agència ha prosperat, suposo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada