L’eloqüència colgada de la muralla romana

La controvèrsia aixecada per l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona que enderrocarà dues modestes cases del carrer Sots-Tinent Navarro, als darreres de la Via Laietena, per tal d’exhumar 40 metres més de la muralla romana il.lustra un cop més l’evidència: l’arqueologia no consisteix primordialment a excavar, sinó a valorar, interpretar i explicar amb llenguatge d’avui allò excavat. I aquí comença el problema que els arqueòlegs no resolen. Per als uns, posar de relleu el monument romà és un senyal de cultura i civilitat. Per a d’altres, la superposició d’estrats en què es basa qualsevol ciutat és el

principal valor i per tant cal fugir de monumentalitzacions tardanes i contemplar la muralla romana en la seva realitat actual: incrustada entre cases, botigues, hotels i carrers.

Les jornades d‘experts celebrades el mes de maig al Museu d’Història de la Ciutat sobre “Intervenir a la muralla romana de Barcelona” va aixecar la llebre de la petita demolició prevista amb aquesta finalitat, però la llebre va sortir molt crítica. Al cap de pocs dies Xavier Monteys publicava l’article “Errors monumentals” al suplement cultural d’El País: “L’aire de darreres sòrdids a aquella part de la Via Laietana no l’arreglarà la fórmula més muralla sinó la de més activitat. Crec que hauríem d’admetre que n’hi ha prou amb intuir la presència de la muralla i és més emocionant buscar-la i trobar-ne un tros dins d’un pati o a l’interior d’un restaurant pakistanès al carrer Avinyó”. 

A l’últim Butlletí del Museu d’Història de la Ciutat el seu director, Joan Roca, dedica un article al debat, però ho fa amb una retòrica acadèmica que a força de voler passar la maroma no aclareix res. Potser l’aspecte més positiu de tot plegat és que hagi despertat controvèrsia, que s’enfrontin diferents punts de vista, com els estrats superposats de la ciutat.
Els arqueòlegs fa molt temps que expliquen poca cosa mentre excaven a miques. De vegades ho intenten tímidament, com a la vil.la romana de considerables proporcions trobada l’any passat arran de les obres de construcció de l’estació de l’AVE a la Sagrera, ràpidament colgada pel ciment per no entorpir encara més el calendari del tren d’alta velocitat. L’arqueologia hauria de ser molt més eloqüent del que és.