Que el diari més acreditat del país obri avui per enèsim any consecutiu les seves pàgines més acreditades de la secció d’Opinió amb un article de fons sobre la tradicional cursa hípica anglesa del Derbi d’Epson, la qual té sens dubte poquíssims adeptes entre els lectors, reconforta enormement la meva vella i militant inclinació en favor dels sabers inútils i les aficions minoritàries, incompreses o catecumèniques. El fet assentat pel diari El País es deu al fervor d’un –només un— dels seus col.laboradors fixos, Fernando Savater, per les curses de cavalls i els hipòdroms. Any rere any, Savater informa i
opina de manera minuciosa a un diari d’informació general sobre una passió restringidíssima, amb una constància digna de sorpresa i d’elogi. No he posat mai els peus a un hipòdrom i les curses hípiques em deixen indiferent, però experimento un entusiasme indescriptible quan comprovo que un diari de gran tirada permet a Fernando Savater divulgar la seva minoritària i respectable passió particular. Quan jo he escrit i publicat llibres sobre les meves pròpies passions personals al voltant dels cigars havans, el tango argentí o la cuina dels menuts i les delícies porques, al costat d’altres títols meus de temàtica més convencional, m’han titllat de tastaolletes erràtic, d’escriptor inaferrable i dispers. Encara tinc pendent el llibre que he promès per escrit sobre el meu amor per les tàperes. El repetit article d’avui i de cada any de Fernando Savater a El País sobre l’exòtic derbi hípic d’Epson m’hi encoratja, m’hi excita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada