Un paràgraf de Marcel Proust, per esport

De vegades m’entretinc a tornar a traduir un paràgraf de Marcel Proust perquè no m'acaba d’agradar cap de les versions editades. El rellegeixo, el declamo en versió bilingüe a algunes sobretaules de concurrència propícia per comprovar com sona el lluminós exemple de la musicalitat de les llargues frases proustianes, carregades de subordinades només aparentment recargolades, les quals responen en realitat a un ordre exacte, encara que exigeixin un esforç de recorregut només gratificat al final, com en aquest cas del capítol “Combray” al volum Pel cantó de Swan de l’obra A la recerca del temps perdut: “D’aquesta manera em quedava
sovint fins la matinada pensant als temps de Combray, les meves tristes nits sense son i la imatge de molts dies que fa poc m’havia retornat pel sabor –-a Combray n’haurien dit el “perfum”— d’una tassa de te i per l’associació dels records amb allò que molts anys després d’haver abandonat aquesta ciutat ara sabia sobre un amor que Swan hi havia tingut abans de la meva naixença, amb una precisió de detalls més fàcil d’obtenir de vegades a propòsit de la vida de persones mortes temps enrere que no pas dels nostres millors amics i que sembla impossible, com ho semblava parlar d’una ciutat a una altra, mentre ignorem per quin biaix s’ha evaporat aquesta impossibilitat”.