Els canalons dolços o cannoli són una temptació lasciva a
qualsevol cafeteria siciliana. No resulten fàcils de menjar, en el
sentit mecànic de l'acte. Servits en un plat, cal trencar
amb el ganivet el cilindre de galeta sense esclafar el
farciment i incórrer com a conseqüència en el perill d'esquitxada de ricotta. Si
s'adopta el costum de menjar el cannolo amb els dits, de peu dret a la
barra de la cafeteria, el petit tovalló de paper amb el qual els
ofereixen no arriba a absorbir la ricotta que sobreïx del canut ni
preserva tampoc del sucre en pols del revestiment, el qual acaba fatalment enfarinant
el vestit del consumidor, sense possibilitat d'espolsar-lo amb els dits empatisfats. Els cannoli són un art en més d'un sentit, per aquest punt d’habilitat del consumidor que reclamen o, en el seu defecte, pel sentiment de culpa d’aquell que no hagi arribat al grau necessari de desinvoltura quan es taca.
el vestit del consumidor, sense possibilitat d'espolsar-lo amb els dits empatisfats. Els cannoli són un art en més d'un sentit, per aquest punt d’habilitat del consumidor que reclamen o, en el seu defecte, pel sentiment de culpa d’aquell que no hagi arribat al grau necessari de desinvoltura quan es taca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada