Aquest senyor es diu Bernie Krause i és un investigador i compositor nord-americà que acaba de publicar el llibre The Great Animal Orchestra (Buscant els orígens de la música als indrets naturals del món), qualificat pel New York Times com l’intent més reexit de “desafiar el monopoli humà en la capacitat de fer música”. Explica un cop més que tots els éssers vius de la natura emeten sons per necessitat de ser percebuts, per comunicar alguna cosa, i que de vegades els
humans poden ser els més bèsties en aquest aspecte. Cada espècie ocupa un espectre del món audible, consolida la pròpia banda sonora, el seu territori sonor per contrast amb les altres.
L’autor porta una vida passejant amb cascos a les orelles i aparells de gravació penjats a l’espatlla per tal de demostrar la bellesa de les harmonies naturals. Ara ho ha convertit en un atractiu llibre, al qual s’ha d’augurar tot l’èxit. Per arribar-hi de vegades n’hi ha prou amb argumentar les coses més elementals i passar-les pel llenguatge prestigiós de la ciència, que en aquest cas han anomenat “biofonia”. Altres vegades és suficient obrir els ulls, parar l’orella i sobretot valorar la percepció de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada