Jo avui votaria François Hollande

Si el timbaler del Bruc s’hagués tocat una altra cosa en comptes del timbal ara jo seria francès i avui votaria François Hollande, entre d’altres motius per aturar els peus a la política que imposa la cancellera Angela Merkel a tot Europa. La tarda de diumenge en què va guanyar l’anterior candidat socialista a la presidència francesa, François Miterrand, el 8 de maig del 1981, em trobava a París i vaig presenciar la quantitat d’automobilistes

entusiastes que tocaven el clàxon i treien el cap per la finestra tot cridant: “Il est passé! Il est passé!”. Me’n recordo bé i espero reviure-ho. I si se’m permet la frivolitat, la parella del president Hollande, la periodista Valérie Trierweiler, no desmereixerà ni mica a l’Elisi. 

Amb tot, no puc deixar de citar el paràgraf següent de la "Sabatina intempestiva" de Gregorio Morán ahir a La Vanguardia a propòsit dels socialistes d'aquí: "Només hi ha una cosa que em retreu de la victòria d'Hollande: pensar en els nostres companys i companyes plantant cara com si se'ls aparegués el 'cosí de Zumosol'. Els mateixos homes i dones que han arrasat amb la seva incompetència, si no amb la seva corrupció, i sobretot amb el seu desvergonyiment. 'Hem guanyat a França', sento que diuen. Guanyi qui guanyi a França, ells han perdut. Tot, començant per l'honor i acabant per la dignitat".