Al paisatge li convé una mica de dinamita

La restauració del paratge on s’aixecava l’avui enderrocat Club Mediterranée del Cap de Creus ha estat seleccionada per als pròxims premis FAD d’arquitectura com a mostra exemplar del fet que enderrocar i restaurar pot resultar tan noble, constructiu i necessari com edificar. La història universal de l’urbanisme en qualsevol de les seves modalitats s’ha fet sovint sobre les ruïnes de l’etapa anterior, en una "destrucció constructiva", un canvi permanent de l’escenari de vida sense el qual encara ens trobaríem a l’era de les cavernes. La Barcelona d’avui, per posar un cas, seria difícilment transitable sense la quantitat de dinamita abocada tot just la primera dècada
del segle XX a obrir la Via Laietana per connectar l’Eixample amb el port, tot trinxant inevitablement un sector de la Ciutat Vella, en una decisió que avui ens sembla assenyadíssima. També al litoral, on s’han comès tantes barrabassades, li convindria molt una calculada quantitat de dinamita com la de l’antic Club Mediterranée, una restauració del paisatge dintre del possible, com s’ha fet a aquest paratge ara guardonat.