Fa menys de quaranta anys, el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Girona declarava el 7 de novembre del 1976 a un acte oficial, davant del governador civil: “Molts dels problemes que avui hem esmentat, especialment els infraestructurals, només es poden resoldre amb un autèntic marc que faciliti la seva solució. Aquest marc es pot obtenir amb l’atorgament de l’Estatut d’Autonomia”.
Ara ja sabem clarament que l’Estatut d’Autonomia, tan anhelat al moment de canvi de règim i recuperació de la democràcia, no els ha resolt. Fins i tot l’articulista
Raymond Zhong del Wall Street Journal ha escrit aquesta setmana que els catalans “són víctimes d’espoli fiscal i de discriminació per part de Madrid”, alhora que situa el suport a la independència al voltant del 40 % de la població de Catalunya.
Raymond Zhong del Wall Street Journal ha escrit aquesta setmana que els catalans “són víctimes d’espoli fiscal i de discriminació per part de Madrid”, alhora que situa el suport a la independència al voltant del 40 % de la població de Catalunya.
En menys de quatre dècades s’ha vist substituïda la fita de l’Estatut d’Autonomia per la d’independència. Em pregunto si és tan senzill com canviar-li el nom al desig i si no hem de preguntar-nos, també, que hem de millorar en el plantejament operatiu del desig perquè sigui alguna cosa més que això i tingui alguna possibilitat real, a un moment en què la dreta no es troba sotmesa a un canvi de règim, sinó tot el contrari.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada