L'Estat francès té una neurona bloquejada de naixença, la del jacobinisme. La “identitat regional” és una noció aliena, per no dir contraposada, als ideals fundacionals de la Revolució del 1789. Una de les primeres disposicions de l'Assemblea Constituent va ser l'any 1790 l'estructuració del país en departaments fortament sotmesos al govern central, segons la política defensada pels jacobins en contra dels girondins. De fet, aquella decisió continuava la política anterior de l'odiada monarquia. A França el centralisme haurà estat successivament monàrquic,
revolucionari, bonapartista i republicà, amb una obstinació pròpia d'aquella neurona bloquejada, d'aquella ofuscació per crear una nació uniforme i no només unitària.
També cal admetre que la política centralitzadora de la Revolució Francesa va implicar factors de progrés enfront del feudalisme, les forces reaccionàries, l'endarreriment rural, el caciquisme. Era un centralisme modernitzador, cosa que no poden dir altres Estats veïns del sud. L'Estat francès va ofegar les identitats regionals a través d'una administració pública més igualitària i més eficaç, a través de l'extensió de l'escola "laica, obligatòria i gratuïta", i també de la guillotina lingüística uniformitzadora.
Davant d'aquest procés històric, la classe política rossellonesa, formada essencialment pels alcaldes, ha destacat en general per la seva mediocritat. S'ha mostrat incapaç de manejar la principal riquesa de la regió, que és el caràcter de frontera terrestre més transitada del continent europeu. Es tracta d'una política tenallada pel pànic davant de qualsevol idea que, sense qüestionar l’adhesió a la República francesa, pogués semblar-ho pel fet de defensar propostes innovadores. Els polítics rossellonesos han adoptat la mateixa actitud que la seva burgesia rendista, assentada en una sòlida i somnolent placidesa. Potser hi ha hagut alguna excepció.
Eren hereus de la mateixa plàcida somnolència de la burgesia catalana, del segle XVII. El Tractat delPirineus és del 1659 i llavors ens van separar germans de germans. També era acomodatícia la burgesia del del XVIII i del XIX en aquesta part delsPirineus, si bé s'ha de tenir en compte la "industrialització dela burgesia catalana del XIX, sobretot competint amb els teixits de Lyo. Aquells burgesos catalans de finals del XIX i principis del XX, va tenir iniciativa i molta empenta, i un anar endavant modernitzador. Però la rosselonesa això no ho podia haver heretat encara.
ResponEliminaA mesa més,joemtiro pedres al terratpensant que sempre hem estat massa conformistes. Tant ala Catalunya Nord com aquí.
Realment, pensant-ho bé, com podien lluitar contra una École Française que instil.lava "la "Grandeur de France"et "L'amour à la Patrie" als infants des de xicarrons?
Qun llegeixo a l'historiados (o pseudo-historiado, no el conec prou) E. Lavisse, se'm posen els cabells de punta.
AVUI DIA, PERÒ, les coses i els polítics haurien de ser diferents a la Catalunya Nord. No vull amargar-me més, perquè aquì amb la por de la guerra ens ha passat una mica del mateix.
L'altra dia el diari (referint-se a l'economia i la crisi) deia: ELS CATALANS EN CAIGUDA LLIURE !!!!! I em temo..... no hi vull pensar.
Signo: M.R. Clúa i Vicens
(perquè la casella no em deixa, i posarà Anònim)