Alguns restaurants de Buenos Aires monumentalitzen el portal amb una vaca dissecada, plantada amb un verisme barroc com a reclam de les especialitats de la parrilla nacional. Un exemplar vacú de taxidermista de la raça Aberdeen Angus em va fer aturar el pas en una ocasió al carrer Suipacha per dir-me en veu baixa: “Vigila! Aquí les vaques cantem tangos de Gardel, de Cadícamo, de Manzi, d’Eladia Blázquez... “.
Les seves paraules em van semblar un altre reclam pocasolta per a turistes badocs. No se’m va acudir prosternar-me davant del fet i vaig voler continuar el camí. Però en aquell instant la vaca va entonar la
lletra del tango “A un semejante”, d’Eladia Blázquez, sense desafinar ni mica: “Vení charlemos, sentáte un poco, no ves que sos mi semejante. A ver probemos, hermano loco, salvar el alma cuanto antes. Decí qué hacemos vos y yo qué cosa vos y yo sobre este mundo...”.
Tot seguit l’animal va tornar a la immobilitat i em va deixar atònit, sense més explicació que el tango mateix. Vaig preferir no donar-li crèdit i seguir caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada